La gran majoria de mortals no tenim coneixements econòmics suficients per entendre plenament l’argot empresarial utilitzat per Ferran Reverter la setmana passada, però tots comprenem la diferència bàsica entre la incompetència i la mala voluntat, i de fet, som bastant erudits a l’hora de saber com és pot actuar amb males intencions sense rebre cap penalització de tipus legal.

A partir d’aquí em remeto a una lògica difícilment rebatible: si anem a la utopia que Bartomeu hagués estat l’únic coneixedor de la situació econòmica del club i per tant, l’única persona encarregada de gestionar cadascuna de les accions diàries de l’entitat, es podria atribuir a la seva incompetència personal decisions concretes com el fet de promoure contractes creixents que s’executaven amb l’arribada del nou president. Difícil de creure, però al final tenim ministres que no han treballat mai fora de l’aixopluc econòmic del partit, i per tant, no tot està per fer però tot és possible.

De totes maneres, si anem a l’altra hipòtesi i entenem la junta directiva com un òrgan informat de la realitat econòmica del Barça, d’unes persones coneixedores del trossejament de factures, de les decisions econòmiques suïcides amb els jugadors, de la contractació d’empreses externes per erosionar figures emblemàtiques del barcelonisme, i sobretot, d’un modus operandi que duia el club a la saturació econòmica tot sabent les possibilitats reals de l’arribada de Laporta a la llotja, doncs res, un acaba posant sobre la taula el debat de la rectitud d’intenció a l’hora. La resposta? No ho sabrem ni els penalitzaran perquè ja duem la pregunta al terreny de la consciència personal on la llei i la moral van sovint per camins diversos, però la veritat, em queda el dubte de si estàvem governats per uns piròmans o per uns incompetents, una incertesa que m’angoixa quan penso que podrien ser les dues coses alhora.