“La sen­sació que tinc és que va tot molt ràpid”, diu Paula Badosa en l’entre­vista que publi­quem avui. Més que ràpid, el que causa ver­ti­gen és l’acce­le­ració. La res­posta ve d’un recor­da­tori: fa només dos anys el seu objec­tiu era entrar en el top 100, quan ara la juga­dora de Begur busca un lloc entre les vuit millors, una posició de pri­vi­legi molt poc habi­tual en el ten­nis català.

L’esport indi­vi­dual, i espe­ci­al­ment el que és de com­pe­tició entre dos –com el ten­nis–, té unes exigències i unes espe­ci­fi­ci­tats als quals no tots els espor­tis­tes res­po­nen de la mateixa manera i en els matei­xos moments. Badosa, nas­cuda el 1997, n’és un exem­ple. Gua­nya­dora júnior a Roland Gar­ros el 2015, sem­blava que el salt als pri­mers llocs del rànquing WTA fos una obli­gació imme­di­ata. I Badosa, com totes les juga­do­res, neces­si­tava el seu temps, que en el seu cas ha estat de cinc anys. Aquesta pressió i –no es pot igno­rar– la dels entorns per­so­nals i la de les expec­ta­ti­ves econòmiques que genera el ten­nis és sem­pre al dar­rere dels epi­so­dis que s’esca­pen de la teòrica nor­ma­li­tat. Badosa, com a mínim, se n’ha sor­tit al cap d’uns anys després de superar can­vis d’entre­na­dor, lesi­ons, una depressió... D’altres –mol­tes– no aixe­quen mai més el cap i dei­xen l’esport quan tenien poten­cial per des­ta­car, algu­nes es refan però mai arri­ben a dalt i són comp­tadíssi­mes les que tri­om­fen com a sènior tot just després d’aca­bar l’etapa júnior. Qui no ho vul­gui veure així, que recordi els pro­ble­mes de salut men­tal que pateix Naomi Osaka, sense els quals seria la número 1 del món indis­cu­ti­ble.

Tor­nant a Badosa, la seva explosió arriba en un molt bon moment perquè les cir­cumstàncies esmen­ta­des que afec­ten Osaka i l’absència d’una altra gran juga­dora domi­nant fan que els can­vis de número 1 del rànquing siguin molt freqüents. Des del declivi natu­ral de Serena Willi­ams no hi ha un refe­rent mun­dial. Les èpoques de llargs mono­po­lis de Mar­tina Nav­ra­ti­lova, Stefi Graf, Monica Seles, Mar­tina Hin­gis i la petita de les Willi­ams han pas­sat a la història.

En altres parau­les, hi ha una dot­zena llarga de juga­do­res que són poten­ci­als fina­lis­tes d’un Grand Slam i Badosa té l’opor­tu­ni­tat d’afe­gir-s’hi. I, tor­nant a la pressió, a la juga­dora cata­lana li’n ve una altra al damunt: al 2022 haurà de defen­sar els punts i la posició igua­lant com a mínim els resul­tats obtin­guts aquest 2021. Una altra de les par­ti­cu­la­ri­tats del ten­nis, que tracta els seus espor­tis­tes com si fos­sin agents comer­ci­als: si no millo­res els resul­tats de l’any ante­rior, no tens èxit.