Futbolistes abandonades a la seva sort

El Barça és la punta de llança del fut­bol de dones i el fet de ser campió de la Cham­pi­ons i hegemònic en la lliga esta­tal fa que actuï com a trac­tor d’imatge. O aquesta hau­ria de ser l’espe­rança. La rea­li­tat espor­tiva ja delata, però, que s’està a anys llum. El Barça acaba de gole­jar el Lle­vant, un equip que es va que­dar a les por­tes de la fase actual en la Cham­pi­ons, i ho ha fet amb bai­xes, fent rota­ci­ons i jugant gai­rebé a entre­nar-se. I si això passa amb el Lle­vant, és fàcil ima­gi­nar la cor­re­lació de for­ces quan el rival és dels més pre­ca­ris.

Aquesta com­pe­tició decla­rada pro­fes­si­o­nal té mol­tes difi­cul­tats per uni­ver­sa­lit­zar les con­di­ci­ons de tre­ball que li hau­rien de ser pròpies. La lliga esta­tal té 16 equips i alguns tenen un nivell espor­tiu massa baix, sovint com a con­seqüència d’un tre­ball pre­cari. Aquell con­veni tan de mínims con­ti­nua fora de l’eco­no­mia d’alguns clubs o fora de la consciència d’alguns diri­gents que con­ti­nuen dis­cri­mi­nant els equips de dones fins a límits insu­por­ta­bles, incom­pa­ti­bles amb un tre­ball digne. L’últim cas és el del Rayo. No tan sols les juga­do­res cobren sala­ris ínfims com­pa­rats amb l’equip homònim mas­culí, també denun­cien que els per­ce­ben amb retard, i tot just som al novem­bre. Però això no és tot. En l’últim Rayo-Ath­le­tic, una juga­dora local va rebre un fort cop al cap i va haver de ser atesa pel metge de l’Ath­le­tic perquè el Rayo no en tenia cap de dis­po­ni­ble.

Dels 16 equips de pri­mera divisió feme­nina, 13 per­ta­nyen a clubs de LaLiga. Ni les excep­ci­ons, el Gra­na­di­lla, el Madrid CFF i l’Spor­ting de Huelva, tin­drien excusa per mal­trac­tar els seus equips feme­nins però en el cas de clubs que mouen mili­ons d’euros les diferències de tracte són sag­nants perquè atemp­ten con­tra la igual­tat de les per­so­nes. Es pot deba­tre si els sala­ris han d’estar o no en funció del negoci que es genera, però en l’accés a les con­di­ci­ons de tre­ball, la desi­gual­tat ha de ser fins i tot denun­ci­a­ble. Si això passa en la fla­mant cate­go­ria pro­fes­si­o­nal, fa basarda ima­gi­nar com es viu en les cate­go­ries anònimes.

I men­tre les juga­do­res van pro­tes­tant sense jugar la pilota durant uns segons davant la inhi­bició del CSD en el procés d’apro­vació dels esta­tuts de la seva lliga pro­fes­si­o­nal, la gran pre­o­cu­pació de la RFEF sem­bla cen­trar-se a san­ci­o­nar el Lle­vant, la Real Soci­e­dad amb tres punts i el Vila-real amb sis per un acte tan cri­mi­nal com no lluir l’escut de la fede­ració durant un par­tit (dos en el cas gro­guet). Els clubs con­si­de­ren que no hi estan obli­gats perquè, en ser una com­pe­tició pro­fes­si­o­nal, els drets d’imatge els per­ta­nyen.