“Que podia jugar més amunt? Sí, però ara el que em venia de gust era això”. Marc Gasol, l’estrella del bàsquet que fuig de l’ortodòxia perquè compleix el que diu, perquè no permet que ningú decideixi per ell, perquè fa el que li dicta el seu pensament, acaba de trasbalsar les lògiques de l’esport anunciant que, com ja havia assegurat des d’anys enrere, acabarà seva carrera esportiva a Girona. Concretament en el club que va fundar l’any 2014 i que presideix. Un puntal del campió de l’NBA 2018/19, fent clínics per les pistes de la LEB Or. No és una situació típica, no...

La primera lliçó la va donar ahir fent tocar de peus a terra els dubtosos i els incrèduls que proclamaven que fora de l’NBA no hi havia altre destí possible i raonable que vestir de blaugrana. Doncs sí que hi havia alternativa. Hi ha possibilitats d’excel·lència més enllà del Barça i de Barcelona i que ho sostingui algú que ha nascut i s’ha criat al Cap i Casal trenca esquemes.

Ha estat a Girona però, fos on fos, la tornada de Marc Gasol a Catalunya és una notícia sensacional, un revulsiu que tindrà un impacte de proporcions imprevisibles. 13 temporades després del seu adeu a Fontajau per marxar als Grizzlies, la seva presència converteix el seu Bàsquet Girona en candidat a tot. I a tot vol dir, en primer terme, l’ascens a l’ACB. “El Barça no ha estat mai una opció i Navarro ho ha sabut sempre. No és que tingués diverses ofertes i hagi triat, és que he seguit el camí d’una il·lusió. I t’ho vull demostrar”, deia ahir amb un punt d’emoció als ulls en la compareixença davant els mitjans.

Marc Gasol no és persona de capricis, sinó de projectes. Ho ha mostrat en la seva vida esportiva i també en la personal. Quan el CB Girona va abaixar la persiana de manera abrupta després de tres anys esportivament gloriosos però en el fons autodestructius amb el nom d’Akasvayu, l’afició gironina a l’esport va passar un període de dol i durant un temps tots els projectes esportius de la ciutat van causar recels sobretot a nivell institucional. Un recel que va anar trencant poc a poc l’Uni Girona, fundat el 2005 i campió de Lliga Femenina el 2015 i el 2019. El Bàsquet Girona mereix un vot de confiança. Va néixer fa set anys, ha crescut a poc a poc cobrint les etapes preceptives en temps i forma i, sobretot, el seu president i diversos dels membres del seu staff van viure, conèixer i patir en pell pròpia els desoris de l’època Akasvayu i no cometran les mateixes errades. Amb bases sòlides com aquestes, reviure els anys d’or és possible.