Ha aixecat polseguera la filtració que a la conselleria d’Educació de la Generalitat s’està coent un informe que planteja mesures per reduir la presència del futbol als patis de les escoles amb l’argument que acaba ocupant tot l’espai disponible i en deixa fora el col·lectiu que no se sent atret per aquest esport, majoritàriament (encara) de nenes. D’entrada, sembla que la polseguera s’aixeca amb intencionalitat política. És a dir, amb mala intenció.

És tan absurd que hi hagi l’obligació de marcar un camp de futbol al pati com que s’hagi d’eliminar. És absurd perquè és ineficaç. Cap a la paritat esportiva s’hi camina amb la convicció i no amb la restricció, amb l’estímul i no amb la penalització. La igualtat d’oportunitats en la pràctica de l’esport està molt més ben assumida en les primeres edats. És amb les generacions adultes quan es va diluint. I, més que el més necessari dels canvis normatiu, no hi ha millor estímul perquè el futbol escolar acabi sent també femení que el triplet del Barça i la Pilota d’Or d’Alèxia Putellas.

La polèmica té la virtut de posar de manifest que l’espai dedicat a l’esbarjo també té una funció educativa i, sobretot, socialitzadora, i per aquesta raó mereix més atenció de la que ha rebut fins ara, un redisseny on la perspectiva de gènere hi ha de ser present.

Hi ha molt esport i molta activitat física que es pot practicar en un pati d’escola. La preeminència que ha tingut fins ara el futbol reflecteix la posició social d’aquest esport i d’altra banda, constata la inèrcia de dècades atrapats per l’esport rei. S’ha de poder demanar una diversificació d’activitats en l’àrea d’esbarjo, però a partir de l’ampliació de l’oferta, d’una revisió d’hàbits i del projecte educatiu propi de cada centre. Les escoles –poques, però n’hi ha– que han preferit les cistelles de bàsquet a les porteries de futbol han aconseguit estudiants més poliesportius i fins i tot algunes han estat l’embrió de clubs esportius amb un cert èxit. Tenien un projecte i ha estat reeixit. Aquest és el camí.

A l’hora de plantejar l’oferta d’esbarjo educatiu als patis escolars, no s’ha de perdre de vista una de les seves utilitats més evidents, que coneixen sobretot els professors: que la mainada s’esbravi, respiri aire lliure, es cansi, cremi adrenalina i torni a les classes suada però relaxada per aprofitar unes hores més d’aprenentatge.