Ha aixe­cat pol­se­guera la fil­tració que a la con­se­lle­ria d’Edu­cació de la Gene­ra­li­tat s’està coent un informe que plan­teja mesu­res per reduir la presència del fut­bol als patis de les esco­les amb l’argu­ment que acaba ocu­pant tot l’espai dis­po­ni­ble i en deixa fora el col·lec­tiu que no se sent atret per aquest esport, majo­ritària­ment (encara) de nenes. D’entrada, sem­bla que la pol­se­guera s’aixeca amb inten­ci­o­na­li­tat política. És a dir, amb mala intenció.

És tan absurd que hi hagi l’obli­gació de mar­car un camp de fut­bol al pati com que s’hagi d’eli­mi­nar. És absurd perquè és ine­ficaç. Cap a la pari­tat espor­tiva s’hi camina amb la con­vicció i no amb la res­tricció, amb l’estímul i no amb la pena­lit­zació. La igual­tat d’opor­tu­ni­tats en la pràctica de l’esport està molt més ben assu­mida en les pri­me­res edats. És amb les gene­ra­ci­ons adul­tes quan es va diluint. I, més que el més neces­sari dels can­vis nor­ma­tiu, no hi ha millor estímul perquè el fut­bol esco­lar acabi sent també femení que el tri­plet del Barça i la Pilota d’Or d’Alèxia Pute­llas.

La polèmica té la vir­tut de posar de mani­fest que l’espai dedi­cat a l’esbarjo també té una funció edu­ca­tiva i, sobre­tot, soci­a­lit­za­dora, i per aquesta raó mereix més atenció de la que ha rebut fins ara, un redis­seny on la pers­pec­tiva de gènere hi ha de ser pre­sent.

Hi ha molt esport i molta acti­vi­tat física que es pot prac­ti­car en un pati d’escola. La pre­e­minència que ha tin­gut fins ara el fut­bol reflec­teix la posició social d’aquest esport i d’altra banda, cons­tata la inèrcia de dècades atra­pats per l’esport rei. S’ha de poder dema­nar una diver­si­fi­cació d’acti­vi­tats en l’àrea d’esbarjo, però a par­tir de l’ampli­ació de l’oferta, d’una revisió d’hàbits i del pro­jecte edu­ca­tiu propi de cada cen­tre. Les esco­les –poques, però n’hi ha– que han pre­fe­rit les cis­te­lles de bàsquet a les por­te­ries de fut­bol han acon­se­guit estu­di­ants més poli­es­por­tius i fins i tot algu­nes han estat l’embrió de clubs espor­tius amb un cert èxit. Tenien un pro­jecte i ha estat reei­xit. Aquest és el camí.

A l’hora de plan­te­jar l’oferta d’esbarjo edu­ca­tiu als patis esco­lars, no s’ha de per­dre de vista una de les seves uti­li­tats més evi­dents, que conei­xen sobre­tot els pro­fes­sors: que la mai­nada s’esbravi, res­piri aire lliure, es cansi, cremi adre­na­lina i torni a les clas­ses suada però rela­xada per apro­fi­tar unes hores més d’apre­nen­tatge.