Carta d’en Jan als Reis Mags

Ben­vol­guts Reis Mags.

Soc en Jan, el pre­si­dent, us escric sabent que aquest any he fet el que he pogut amb tot ple­gat, no us fotré la xapa amb el tema de l’herència rebuda perquè vosal­tres ho veieu tot i tal, però així d’entrada i de bon rot­llo, ja sabeu que gràcies a en Barto anem com en Tar­zan per la jun­gla: amb un tapa­culs de roba men­tre ens aga­fem a lia­nes diver­ses per no fotre’ns una cas­ta­nya con­tra el terra. Ei, però bé, no ens quei­xem, hem tor­nat perquè som el Barça, tot el camp és un clam, i encara em toca­rien els collons els de la caverna... Perdó, començo la carta, que quan em surt la vena Fidel Cas­tro me’n vaig cap amunt, cap amunt, com el futur del Barça.

Pri­mer de tot vull reconèixer que pot­ser se’m va parar dient entre línies que en Messi es que­da­ria quan no en teníem ni per les fre­gi­do­res del Camp Nou, i és cert, hau­ria d’haver fet fora en Koe­man el maig però cony, ja ho sabeu, la caixa era més buida que les safa­tes dels canapès, i clar, l’heroi de Wem­bley es l’heroi de Wem­bley... Ara, si això arriba a durar dues set­ma­nes més, la falta del 1992 l’acaba parant en Pagliuca... O sigui, van ser dos petits errors, ho admeto, però m’he por­tat molt bé duent en Xavi, recu­pe­rant l’estil, tirant enda­vant l’Espai Barça, fent de la misèria econòmica una opor­tu­ni­tat per la gent de casa, i sobre­tot, sal­vant l’eco­no­mia del dia a dia perquè ni després d’aque­lla guerra on els fat­xes van assas­si­nar en Sunyol (Inde­pendència!), estàvem tan pelats com ara.

Per això us demano sis­plau una millora tec­nològica perquè els meus dis­cur­sos de des­patx siguin més lluïts, un equip fun­dat per Teresa de Cal­cuta que vul­gui Cou­tinho, Umtiti, Neto i tota la llista dels que no mar­xen ni amb aiguarràs, una pas­ti­lla perquè l’Alves torni a tenir menys de trenta anys, la reno­vació de Dembélé per ven­dre’l el juny men­tre estic a S’Agaró bevent cava des d’un iot, la con­sa­gració d’en Riqui Puig perquè em mola molt tenir un Upper Dia­go­nal al pri­mer equip, i sobre­tot, l’arri­bada del noruec amb nom de per­so­natge de Shakes­pe­are perquè tots sabem que estic fent girar el cer­cle virtuós i aquest paio li pot donar una velo­ci­tat per viure tri­tran­quils una bona tem­po­rada

En defi­ni­tiva, la cosa pinta bé, estic con­tent, però si em doneu l’impuls amb la llista que us he dema­nat, ja ho sabeu, l’any vinent men­jar pels camells, cava per vosal­tres, i una nit ben boja a Luz de Gas amb els pat­ges.

Una abraçada, cracks, i si pas­seu per Dubai, records al Borbó.

Jan