El Barça ha deixat escapar dos punts a Granada en l’últim sospir. El Barça ha tornat a encaixar un gol en una acció de córner. El Barça ha deixat d’executar el pla de partit que s’havia explicat... Una situació que val més descomptar que es tornarà a produir al llarg de la temporada. La ciclotímia no facilita l’anàlisi i no serà l’última vegada que després d’un partit prou convincent el Barça decep amb 90 minuts en què no governa, no posa pausa i acceleració quan toca, no es protegeix amb la pilota, juga al que vol el rival i es trenca en una anada i tornada que no li convé. Justament per això convé fugir de les conclusions després de cada partit i evitar la muntanya russa de les emocions.

El moment de l’arribada de Xavi, a mitja temporada, acabarà sent un encert complet si el tècnic català ho aprofita per avançar en la transició (i l’equip es classifica per a la Champions, és clar). Val més arribar a l’agost amb noves línies de treball i de joc ben interioritzades, amb automatismes instal·lats i amb criteri format al voltant de quins jugadors del planter tindran cabuda en el Barça dels pròxims anys i quins hauran de fer les maletes. Molt pitjor seria haver d’iniciar un foc nou a l’estiu i sense la font de coneixement de set mesos previs en la banqueta.

Pot ser que la temporada acabi sent alguna cosa més que de transició –el Barça no sembla favorit per guanyar supercopa, però en la copa i l’Europa League queda molt per dir i durant molt temps– però segur que serà d’aprenentatge. Per a Nico, Gavi –de l’expulsió d’ahir n’ha de prendre nota–, Abde, Jutglà, Ilias, Balde... fins i tot per Ansu quan torni. Però també per a Xavi, que a Granada s’estranyava que, per segona vegada –es referia al partit contra l’Osasuna– els seus jugadors es desentenien d’executar el que s’ha entrenat durant la setmana. Xavi també ha de completar un aprenentatge a aquest nivell perquè les respostes als seus propis interrogants i corregir les disfuncions només són al seu abast i al dels seus ajudants. No és menor que el tècnic mantingui llargues converses amb Busquets durant els partits. Busquets –com el mateix Xavi, com abans Guardiola– no té una condició atlètica competitiva, però continua sent necessari a la gespa perquè –físic i errades puntuals a banda– entén i interpreta el futbol i la proposta que vol Xavi com ningú i és capaç de posar-ne exemples sobre el terreny de joc. I les classes pràctiques sempre han estat les més efectives.