Els jutges obren el còdex, llegeixen, interpreten (primer perill) i resolen. Aquí i Austràlia. Si no, no s’expliquen les contradictòries resolucions judicials al voltant de les restriccions de drets fonamentals emeses aquí ni tampoc la llibertat de Novak Djokovic decretada pel jutge australià Anthony Kelly.

Més enllà d’aplicar algun article del dret australià, en què ha pensat aquest jutge? Què ha fet la diferència entre Djokovic i la txeca Renata Vorácová, deportada fa quatre dies per una situació similar? Que ella va marxar amb la cua entre cames i Djokovic ha contractat el bufet d’advocats més influent de Melbourne?

El jutge ha de ser conscient que ha practicat una discriminació positiva cap a algú que no la necessita, una estrella mediàtica que, a més, ha passat a ser el símbol de negacionistes i anti-vacunes. Això té una conseqüència immediata, l’obertura d’un forat enorme en l’impenetrable mur de contenció anti-covid que havien edificat les autoritats australianes. Allà, un mínim brot determinava un confinament sever, extens i durador, sense excepció; una política que acaba d’esclatar en mil bocins. Però ve la paradoxa: en comptes que la població discriminada pel tracte privilegiat a Djokovic surti al carrer a protestar pel greuge, els protagonistes dels aldarulls són els seguidors de Djokovic i part de la comunitat sèrbia. Retrat de quin peu calcen tots plegats.

L’última del jutge. Admet que el ministre d’immigració australià té potestat per revocar el visat de Djokovic –que és el que tocaria fer– però l’adverteix que si adoptés aquesta decisió, seria “preocupant”. La decisió de l’executiu servirà per comprovar quin és el grau de separació de poders de la democràcia australiana, que aquest jutge demostra que no acaba d’entendre.

I per què s’ha de deportar Djokovic? Perquè la mateixa espiral d’excuses que ha anat oferint el delata. No revela si s’ha vacunat –és a dir, no ho ha fet–però no pot presentar un certificat i el substitueix per una exempció mèdica atorgada per l’Obert d’Austràlia (és a dir, un document de part) basada en un positiu de covid del 16 de desembre que faria innecessària la vacuna. Però l’argument fa aigües perquè les exempcions s’havien de sol·licitar abans del 10 de desembre i, sobretot, per l’aparició com bolets en tardor plujosa d’imatges del Djokovic presumptament infectat en diversos actes, sense mascareta ni distància, la setmana abans de Nadal. No quadra, Nole. Menys per un jutge, és clar.