Xavi enfoca la super­copa pen­sant a tro­bar la manera d’eli­mi­nar el Madrid i plan­tar-se en la final. És la seva feina, i la seva obli­gació. El clàssic de l’octu­bre al Camp Nou (1-2) va ser més desi­gual del que pot donar a enten­dre el resul­tat. Amb Xavi, el Barça pro­gressa però està per veure si ho fa ade­qua­da­ment per asso­lir l’objec­tiu alter­na­tiu a la victòria: que­dar bé. No es tracta d’una mera cosmètica, maqui­llatge per dis­si­mu­lar imper­fec­ci­ons. Que­dar bé vol dir mirar de fit a fit un dels grans de veri­tat, pro­ba­ble­ment per pri­mera vegada en els dos últims anys. Que es gua­nyi o es perdi queda en mans d’una sèrie de cir­cumstàncies que en un entorn de nor­ma­li­tat hau­rien de ser con­tro­la­bles però en el con­text del Barça actual es poden esca­par.

Aquesta super­copa arriba massa aviat. Si Ben­zema i Vini­cius estan en ratxa, al davant hi haurà un defensa sense un dels cen­trals sol­vents (Èric Gar­cia) i qui sap si amb un altre ope­rat d’una mà fa qua­tre dies (Araújo). Piqué és l’únic sa dels habi­tu­als. En canvi, arri­ben reforços de defensa en enda­vant, Pedri, Ansu i Fer­ran Tor­res, però el comú deno­mi­na­dor de tots tres és que sur­ten de lesi­ons de llarga durada i no estan per jugar tot un par­tit. Això, sense arri­bar a valo­rar el seu estat de forma.

Una bona estratègia d’anàlisi és recor­dar el Barça-Madrid del 24 d’octu­bre, refres­car que aquell dia el Madrid va fer la sen­sació que es regu­lava fins i tot amb el 0-1, i que l’1-2, l’únic gol de l’ara reti­rat Agüero amb el Barça, va arri­bar en l’últim minut del temps afe­git. I a par­tir d’aquest refe­rent, com­pro­var si la super­copa per­met visu­a­lit­zar pro­gres­sos que es puguin apli­car en la lliga (per arri­bar al quart lloc) i en la copa, que aquest sí que és un tor­neig que pot encai­xar amb una tra­jectòria ascen­dent del Barça.

L’últim apunt ha de ser per repu­diar l’elecció de la seu de la super­copa. Fins i tot Luis Rubi­a­les, que pre­su­meix d’una certa consciència social ni que sigui per con­trast amb Javier Tebas, ha sucum­bit als diners d’un estat, l’Aràbia Sau­dita, que ni amb ope­ra­ci­ons de blan­queig com aquesta super­copa, el Dakar i tots els cam­pi­o­nats del món que siguin capaços d’orga­nit­zar pot ama­gar que no res­pecta els drets humans i que dis­cri­mina les dones. En aquest sen­tit, seria exem­plar que algun dels par­ti­ci­pants hi renunciés però, com que això no pas­sarà, seria molt opor­tuna una decla­ració en el sen­tit que si s’hi par­ti­cipa és per impe­ra­tiu legal. Seria una altra manera de pro­gres­sar ade­qua­da­ment.