Ja ha passat. Tantes oportunitats per lamentar, condemnar i analitzar l’espiral de violència en els camps de futbol de França, tants avisos que França és molt a la vora i que no hi ha fronteres per als que els falta un bull. El Betis-Sevilla s’ha hagut d’acabar a porta tancada i amb Lopetegui renunciant per força a un jugador a qui no tenia cap intenció de substituir, Joan Jordan.

Després de la suspensió de dissabte hi havia dues solucions admissibles. Una, la que es va imposar, la represa l’endemà mateix. L’altra, possiblement més equànime, l’ajornament fins que Jordan estigués en condicions de continuar al terreny de joc. Estendre la responsabilitat al Betis fins al punt de donar-li el partit per perdut pot ser molt efectista i exemplar, però grinyola justament des de l’òptica de la responsabilitat. El responsable civil i/o penal d’haver llançat un pal de plàstic que, amb mala sort, pot causar un dany immens si es clava en zona sensible, és el dement que el va llançar. Subsidiàriament, aquesta responsabilitat pot arribar a recaure en el club que controla els accessos, el Betis. Però deduir-ne una responsabilitat en termes esportius és excessiu. Encara que tothom –excepte els bètics, és clar– pensi que hauria estat de justícia que es classifiqués el Sevilla.

Continuem amb els excessos. Lopetegui s’indigna quan l’acusen d’haver demanat a Jordan que exagerés. Molt lleig seria que fos cert, tant com ho és acusar sense aportar proves. I encara més lleig és posar el focus en aspectes que distreuen l’atenció del que és essencial: és intolerable que es posi en risc potencial no Joan Jordan sinó qualsevol dels actors –jugadors, equip arbitral, els mateixos entrenadors i tothom que trepitja gespa– perquè a algun malalt se li acut llençar el pal d’una bandera.

El Betis ha passat als quarts i hauria estat bé que es referís a l’incident exclusivament per condemnar-lo, per comprometre’s a sancionar l’autor de manera exemplar i per prendre mesures perquè no es repeteixi, sobretot quan es tracta de partits tan sensibles. La resta d’insinuacions dites davant de micròfon sobren perquè si es fan pels canals corresponents ja s’activaran les investigacions d’ofici.

Per cert, a banda de castigar l’autor, també seria exemplar que el Betis sancionés la performance infame de Guardado, que es va llançar una ampolla d’aigua buida contra el seu propi cap i es va deixar caure a la gespa, insistint en l’acusació que Jordan feia comèdia. I encara té la barra de dir que no se’n volia burlar. Que no hi hagi hagut sang ha estat cosa de la sort i no treu gravetat als fets perpetrats per un dels seus seguidors.