Ja n’hem parlat altres vegades i hi torna, el nano. A 24 anys, com diu que té en el comunicat emès a través dels canals de la xafarderia adolescent (d’edat tan dilatada com vostès vulguin -o observin, perquè ja té nassos la ximpleria dels usuaris d’Instagram i d’altres reixes d’empresonament social), un hom és responsable dels seus actes i no val a treure’s les puces de sobre apel·lant a la delegació de les tasques que, com qualsevol membre de la noblesa de l’Ancien régime, fa, del servei, l’ase dels cops d’una vida dedicada exclusivament al culte del propi melic i de l’univers que l’envolta.

Mira, sagal, doncs no. Quan s’és grandet, s’és responsable i s’està a les verdes i a les madures.

Que has delegat la negociació amb el Futbol Club Barcelona al teu representant, mira que bé, enhorabona; però el que ell faci o deixi de fer és la teva responsabilitat; i si no et plau, en tries un altre, com ja vas fer abans d’escollir el servidor que tens ara; i prou que te n’aprofitaràs tu, del que t’aconsegueixi, oi, simpàtic?

Que els representants del club negocien amb unes eines que no t’agraden? Doncs au, bon vent i barca nova; les denuncies i te’n vas, que ja ens en penedirem nosaltres, de la desgràcia. Però si hi jugues, a callar, com qualsevol persona digna.

I no, tampoc no està bé que demanis el que demanes. No. Per més que se’ns vulgui fer empassar que la llei de l’oferta i la demanda és el déu dels nostres dies, qualsevol persona rasa amb l’orgull de guanyar-se el pa amb la suor pròpia sap que el que preval per damunt de tot és l’honestedat del preu just de les coses i no pas l’especulació del màxim que pugui cobrar-se’n. D’això, se’n diu submissió a la cobdícia; d’allò altre, valorar la feina de les persones que treballen.

I si els cadells dels amos de la cacera econòmica se’ns esveren i ens borden com una gossada assenyalant la guilla, que facin un cop d’ull al que ja està proposant la UEFA i la FIFA (que deuen ser castells de les seves senyories) i diguin si no fa flaire d’alguna cosa que deu estar podrida en aquesta Dinamarca. Cenyir els guanys dels senyors de la guerra futbolística –els representants i afins– com proposen, deu ser una intervenció al llibertinatge del capital que prou deu assenyalar que la pretesa llibertat de mercat no funciona.

Ni va bé pel negoci del futbol ni, com es veu, benvolgut Ousmane, per la socialització de les persones.