Les explicacions de les conclusions de l’informe ‘Forensic’ hauran decebut segur a qui s’esperava una estripada, fins i tot a qui preveia una relació de noms, fets, imputacions i possibles penes associades. Res d’això. És simptomàtic el que ha costat arrencar en quin import quantifica l’informe el perjudici econòmic directe al club: més de 30 milions d’euros.

La gran novetat –però també previsible, vist el que s’havia filtrat– és l’afirmació per part de l’advocat penalista Jaume Campaner que la relació de fets que s’han traslladat a Fiscalia pot tenir cabuda en els tipus penals d’administració deslleial, apropiació indeguda i falsedat comptable. Són conductes que, si es confirmessin, podrien implicar conseqüències personals extremadament greus per als seus autors. No s’han sentit, però, ni noms d’aquests presumptes autors –tot i que tothom sap qui governava el club i quins eren els seus alts executius– ni dels beneficiaris d’aquestes conductes.

La virtut de la compareixença és sobretot una altra: posar llindars. Un, el de l’exigència en la gestió, el fixa el que s’ha enviat a Fiscalia perquè investigui, conclogui i, si és el cas, insti l’obertura d’un procediment judicial. I l’altre és el llistó de transparència que Laporta s’ha autoimposat en qüestions com les comissions en la intermediació.

Emparats en la idea de no obstaculitzar ni perjudicar la investigació, ni Laporta ni el vicepresident econòmic Eduard Romeu ni el mateix Campaner han relacionat noms amb fets. Tot és feina de la Fiscalia i aquest és un mantra que ha planat durant la compareixença. El Barça no denuncia ningú, només trasllada uns fets i una documentació. La junta està obligada a donar curs a les conclusions del ‘Forensic’ perquè si no ho fa, podria incórrer també en responsabilitats. També és cert que d’aquesta manera, a més de protegir la seva responsabilitat societària, civil, mercantil i de tot tipus, fa el mateix amb el patrimoni del club i, mentre Fiscalia investiga, obté un doble estalvi: evita despeses i també esquiva un xoc frontal amb la junta directiva anterior, que serà inevitable si les conclusions de la investigació aboquen a l’obertura d’un procés penal. En aquest cas, la nova topada entre sectors del barcelonisme està garantida.

Tot, prou ben pensat per part de la junta i dels seus assessors. Fins aquí hem arribat, i que Fiscalia agafi el relleu. Aquesta estratègia fuig de l’enfrontament directe, de l’espiral d’acusacions, rèpliques i contrarèpliques, però té com a inconvenient que mentre no es coneguin les actuacions que tira endavant Fiscalia, totes les especulacions continuaran obertes.