Si el mercat del gener havia de servir per canviar la fesomia del Barça, tot apunta que s’ha aconseguit. De moment, l’objectiu en la lliga, que és situar-se en posicions de Champions, ja s’ha assolit en el primer partit i en queden 15 per mantenir-ho, consolidar-ho i millorar-ho. Però l’equip blaugrana té un aire diferent, cada vegada més descontaminat del passat recent, i això es nota i es notarà més. Amb el 4-2 i l’expulsió d’Alves, qui ha passat un mal tràngol ha estat el Camp Nou, no l’equip.

L’efecte novetat passarà, Adama tindrà antídots més qualificats que els de l’Atlético aquesta tarda i el mateix passarà amb Aubameyang. Però si en aquesta primera finestra del 2022 dels quatre jugadors que han arribat tres són atacants i l’altre és Alves, és lògic que l’efecte més visible hagi estat en el verí, en la capacitat resolutiva a l’àrea. Feia un temps considerable que el Barça no marcava quatre gols, que no guanyava un dels grans (l’Atlético, tot i que està en hores baixes, és el campió) i encara més excepcional és remuntar un gol en menys d’un quart d’hora. El joc amb pilota i la pressió alta ja les havia mostrat en fases l’equip de Xavi. Traduir en el resultat el domini en el joc era matèria pendent i avui s’ha assolit perquè la diferència ha estat que Ter Stegen ha aturat les rematades de l’Atlético en accions de pilota aturada o després de recuperació, mentre que Oblak només ha tocat la pilota quan l’ha recollit del fons de la porteria.

La golejada contra l’Atlético és un autèntic calmant vitaminat. El Barça del primer semestre del 2022 destacarà obligatòriament per aquesta vocació atacant. Pels fitxatges i per l’orientació que li dona Xavi. Li falta polir-se sortint del darrere, limitar pèrdues i errades en zona de risc i anticipar-se més al rival en la pilota aturada. Però tot això ho haurà de fer amb el que té, perquè no hi ha més centrals ni laterals i no n’ha vingut cap de reforç. Entre el que té hi ha Dani Alves, que ha completat un partit antològic per a un jugador de 38 anys, gol inclòs i malgrat la taca de l’expulsió.

I Dembélé? Ni se l’ha trobat a faltar ni hi ha hagut més ocasió perquè el Camp Nou emetés el seu veredicte que quan ha estat anunciat. Xavi s’ha pogut estalviar exposar-lo al jurat popular i ja tindrà oportunitat de reintroduir-lo en camp contrari, per veure si amb una bona actuació es rehabilita. Però si Adama és tan madur com ha semblat és fàcil que continuï escalfant la banqueta