La dimissió del CEO del Barça, Ferran Reverter, és una molt mala notícia per al club. Ara que l’equip de Xavi ha enviat el primer missatge positiu i contundent a la gespa, sembla que l’àmbit institucional trontolla. Ningú és imprescindible però algunes persones són més difícils de substituir. La marxa de Reverter és mala notícia pel que alimenta. Espanta que un executiu del seu perfil, que venia avalat per una reputació professional de 19 anys en la multinacional MediaMarkt –els últims com a CEO– n’hagi tingut prou amb set mesos al Barça per deixar-ho córrer. Dinou anys de fidelitat i carrera professional en una empresa contra set mesos. Què ha vist Reverter que el fa ser tan dràstic, tan aviat?

I també és molt mala notícia que el màxim executiu plegui quan –que se sàpiga– no s’han tancat aspectes tan nuclears del seu negociat com el finançament de l’Espai Barça –canviar l’interlocutor en plena negociació no ajuda– i quan el pla de viabilitat que ha dissenyat per situar el club en números negres en quatre anys tot just s’ha posat a caminar.

Que l’ensopegada no acabi en embarrancada depèn, en primer lloc, que els protagonistes s’expliquin sense eufemismes ni mitges veritats que siguin combustible d’especulacions. L’exigència d’informació transparent ve reforçada pel moment actual, quan s’han posat a disposició de fiscalia part de les tripes de club. I, per descomptat, evitar una embarrancada també dependrà de la categoria professional i de la personalitat del substitut de Reverter.

Mentre les dues parts rumien quina comunicació fan (o si en fan), convé parar atenció al que explica l’entorn més proper de Reverter: hi ha hagut diferències de criteri amb Laporta i el patrocini amb Spotify ha estat la gota que ha precipitat el vas de la dimissió, la consumada i els intents anteriors que s’apunten. És una llàstima, perquè la molt positiva impressió que va causar l’arribada de Reverter des de la seva primera intervenció –en termes de didàctica i comunicació– s’ha vist corroborada amb posterioritat en la reconducció econòmica i financera d’un club que havia entrat en una desmesura que el posava en risc vital.

Reiterant que ningú és insubstituïble i que cap persona està per sobre d’un col·lectiu, que plegui el màxim executiu després d’un període tan breu causa alarma en el barcelonisme. Un dels símptomes que la gestió de Bartomeu anava pel pedregar van ser les dimissions en cascada en la seva directiva. De moment a Laporta li ha plegat un element tan sensible com el màxim executiu. Ni més, però tampoc menys.