Editorial

L’EDITORIAL

Enganxats al Barça de Saras, Mirotic i els seus amics

Quan el millor juga­dor d’Europa diu del seu entre­na­dor que li ha fet posar la pell de gallina a la mitja part d’un par­tit que l’equip va per­dent 29-18 després de fer 5 punts en el pri­mer quart, no cal bus­car gaire més expli­ca­ci­ons. Les lle­gen­des no se solen pro­di­gar en elo­gis i ni amb la sobre­dosi d’adre­na­lina pròpia d’una remun­tada com la del Barça con­tra el Madrid s’escapa una paraula no cal­cu­lada. Miro­tic, però, és una estre­lla dife­rent. Una per­sona super­do­tada per a la seva feina que pas­sada la tren­tena ha deci­dit renun­ciar a diners per huma­nit­zar la seva existència a Bar­ce­lona.

I al Barça, el millor juga­dor que juga a Europa ha coin­ci­dit amb un entre­na­dor dife­ren­cial, Saru­nas Jasike­vi­cius. El Barça no té Shane Larkin ni Edy Tava­res –per esmen­tar el base i el pivot domi­nants a Europa– però la suma del talent de la plan­ti­lla, –tam­poc en va curt– del lli­bre tàctic i de la fe en el camí que marca el tècnic lituà con­fi­gu­ren un equip de caràcter indo­ma­ble. Acos­tu­mats als més de 100 punts ano­tats con­tra el Man­resa i el Múrcia, aixe­car-se del 19-5 del pri­mer quart en la final i remun­tar per gua­nyar la copa ano­tant la mei­tat és d’una for­ta­lesa que només els que han com­pe­tit a alt nivell sabran valo­rar.

Jasike­vi­cius és un entre­na­dor dife­ren­cial perquè té aque­lla capa­ci­tat innata de moti­var un col·lec­tiu d’estre­lles, d’aglu­ti­nar volun­tats i sin­cro­nit­zar els rems de manera que el bot avanci impla­ca­ble, sent exi­gent en extrem amb els seus pro­fes­si­o­nals. Se’n diu carisma i en el col·lec­tiu d’entre­na­dors va escàs, però faci­lita molt la uni­tat d’interes­sos en el ves­ti­dor, fomenta el res­pecte entre juga­dors i els fa seguir el tècnic amb els ulls clucs. Són intan­gi­bles, però són part tan fona­men­tal de l’èxit com l’atac, la defensa o la tàctica.

En alguns aspec­tes Saras evoca Pesic i en d’altres, Xavi Pas­cual. Per sobre de tot, aplica la tolerància amb l’errada i la intran­sigència amb la trans­gressió de la norma. Aquest per­fil d’entre­na­dor que esprem la plan­ti­lla fins l’última gota no sol tenir lon­ge­vi­tat en un mateix club, però Saras tot just és al prin­cipi del camí. Ell, els seus juga­dors i el Barça com a ins­ti­tució tenen l’Euro­lliga entre cella i cella. A par­tir de demà, la copa serà un títol menor i tots recu­pe­ra­ran la gana, perquè la ja llarga sèrie de victòries con­tra el Madrid són per sucar-hi pa però mirant enda­vant no tenen més uti­li­tat que minar la moral de l’equip de Pablo Laso. I a banda del Madrid no es pot obli­dar el Milà, el CSKA, el Zenit ni uns quants equips més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)