S’acaba de fer públic que entre els més de 2.000 civils morts que ja s’ha cobrat la infame invasió d’Ucraïna, la guerra que ha propiciat Rússia en aquell territori, ja hi ha els primers esportistes. Són joves, tots tres al voltant dels vint anys, són tres vides estroncades en la flor de la joventut per culpa d’un conflicte que no té cap sentit més enllà de l’afany per passar a la història del cap d’estat d’una potència mundial, d’un home que ha perdut el senderi.

Es pot objectar, amb raó, que de morts n’hi ha a totes les guerres, que el planeta n’està ple i que és ara que la tenim a prop que el primer món s’esquinça els vestits. Tots els conflictes armats entre homes tenen una part de causes incomprensibles i tots haurien de ser evitables amb l’ús de la raó, la transacció i la diplomàcia. Sent cert, no ho és menys que l’atrocitat que promou i empara Putin és encara més forassenyada quan, al capdavall, la superpotència que és Rússia ataca i mata ciutadans que el relat oficial del Kremlin considera súbdits seus. Però mentre la ciutadania russa no es vegi amb cor de girar-se contra el president que, en nom seu, mata familiars i amics de russos a Ucraïna, haurem de patir cada dia.

Forma part de la condició humana sentir-se’n més quan les bales passen a prop. Que l’esport se senti avui més commogut perquè el front de guerra s’ha cobrat la vida de dos futbolistes de 25 i 21 anys i un biatleta de 20 no ha de fer cap vergonya. Malauradament, és una alerta clara que el foc enemic no distingeix edat, condició social, professió ni cap classificació. La vida continuarà, i l’esport també, però no es pot deixar de recordar que a 3.000 quilòmetres de Catalunya hi ha un poble que resisteix com pot el setge rus i que reclama que no se’l deixi sol. Cada esdeveniment esportiu és una oportunitat per manifestar-se contra la guerra i exigir l’aturada de les hostilitats. Cada gra de sorra compta, com el manifest de la UFEC, com la campanya de recollida d’ajuda, com les expulsions de l’esport rus, com l’aïllament del règim de Putin. Però la feina grossa, la de fer tornar Rússia a la via diplomàtica, és de la resta de potències mundials.