La normalitat impossible

S’acaba de fer públic que entre els més de 2.000 civils morts que ja s’ha cobrat la infame invasió d’Ucraïna, la guerra que ha pro­pi­ciat Rússia en aquell ter­ri­tori, ja hi ha els pri­mers espor­tis­tes. Són joves, tots tres al vol­tant dels vint anys, són tres vides estron­ca­des en la flor de la joven­tut per culpa d’un con­flicte que no té cap sen­tit més enllà de l’afany per pas­sar a la història del cap d’estat d’una potència mun­dial, d’un home que ha per­dut el sen­deri.

Es pot objec­tar, amb raó, que de morts n’hi ha a totes les guer­res, que el pla­neta n’està ple i que és ara que la tenim a prop que el pri­mer món s’esquinça els ves­tits. Tots els con­flic­tes armats entre homes tenen una part de cau­ses incom­pren­si­bles i tots hau­rien de ser evi­ta­bles amb l’ús de la raó, la transacció i la diplomàcia. Sent cert, no ho és menys que l’atro­ci­tat que pro­mou i empara Putin és encara més foras­se­nyada quan, al cap­da­vall, la super­potència que és Rússia ataca i mata ciu­ta­dans que el relat ofi­cial del Krem­lin con­si­dera súbdits seus. Però men­tre la ciu­ta­da­nia russa no es vegi amb cor de girar-se con­tra el pre­si­dent que, en nom seu, mata fami­li­ars i amics de rus­sos a Ucraïna, hau­rem de patir cada dia.

Forma part de la con­dició humana sen­tir-se’n més quan les bales pas­sen a prop. Que l’esport se senti avui més com­mo­gut perquè el front de guerra s’ha cobrat la vida de dos fut­bo­lis­tes de 25 i 21 anys i un biat­leta de 20 no ha de fer cap ver­go­nya. Malau­ra­da­ment, és una alerta clara que el foc ene­mic no dis­tin­geix edat, con­dició social, pro­fessió ni cap clas­si­fi­cació. La vida con­ti­nuarà, i l’esport també, però no es pot dei­xar de recor­dar que a 3.000 quilòmetres de Cata­lu­nya hi ha un poble que resis­teix com pot el setge rus i que reclama que no se’l deixi sol. Cada esde­ve­ni­ment espor­tiu és una opor­tu­ni­tat per mani­fes­tar-se con­tra la guerra i exi­gir l’atu­rada de les hos­ti­li­tats. Cada gra de sorra compta, com el mani­fest de la UFEC, com la cam­pa­nya de reco­llida d’ajuda, com les expul­si­ons de l’esport rus, com l’aïlla­ment del règim de Putin. Però la feina grossa, la de fer tor­nar Rússia a la via diplomàtica, és de la resta de potències mun­di­als.