Deu n’hi do la setmana blaugrana: Kessié, Christensen, Haaland... i Pablo Torre. Quan fa un any que Laporta és president, s’ha d’afirmar que la reconstrucció, més que a velocitat de creuer, marxa a tota màquina. Sens dubte, l’estrella és el golejador noruec del Borussia Dortmund. No es pot donar per segur que vesteixi de blaugrana, ni tan sols que el Barça sigui el club més ben posicionat per treure’l de Dortmund –té dos anys més de contracte– però és una evidència que quan aspires al fitxatge que tothom vol t’has de moure entre bambolines, a risc de ser descobert com li ha passat al Barça. En tot cas, ara que ja se sap que Xavi i el jove davanter ja s’han vist, no hi ha punt de partida més convincent que una conversa franca amb qui ha de ser el teu entrenador.

Haaland és la peça per fer el cim, el golejador indiscutible, l’estrella incontestable, tot i que tot just farà 22 anys i té els grans clubs d’Europa amb l’ai al cor per la seva propensió a lesionar-se. Kessié, Christensen, Azpilicueta... són jugadors dels quals s’esperarà rendiment immediat. Amb tot, el fitxatge que s’ha tancat és el que hauria de generar més il·lusió, més expectativa. Pablo Torre és un jove de 18 anys, un migcampista prototípic de les essències del Barça. Nico, Gavi, Pedri i ara Pablo Torre permeten imaginar un mig del camp blaugrana reconnectat amb aquell de fa una dècada que lideraven Busquets, Iniesta i l’actual tècnic. Aquest ha de ser un estímul tant o més potent per a l’aficionat que l’arribada d’un caçador de gols de reputació mundial. Fora de Pedri, que té 19 anys però ja és un migcampista diferencial, la resta té tant camp per córrer, tant marge de creixement i millora, que només se’n poden esperar bones notícies si hi ha prou paciència i tots tenen l’acompanyament que Busquets, Frenkie de Jong –aquest últim encara amb molts anys per davant– o el mateix Kessié els poden aportar.