Putin demana l’Eurocopa del 2028 i tots els guardians de la moral occidental engeguen la maquinària de l’escàndol, fent una barreja cínica de l’ús partidista dels valors de l’esport i la necessitat d’oblidar que el 2018 van donar un Mundial al tsar de discoteca que al mateix temps va condecorar Infantino  amb la medalla de l’ordre de l’amistat: Europa és un sepulcre blanquejat i Putin els deixa amb pilotes mimetitzant sense complexos el seu modus operandi.

De totes maneres, ara els toca fer un gest de desaprovació per salvaguardar una consciència encantada de portar supercopes a l’Aràbia Saudita i mundials al Qatar, ignorant completament la violació establerta dels drets humans pel que fa a les dones, la comunitat LGTBI i els treballadors immigrants que construeixen els grans estadis com si fossin esclaus de l’antic Egipte. Però bé, això no ho diem gaire perquè llavors hauríem de parlar d’aquells que estimem i son treballadors estrelles de règims concrets, perquè ja se sap, els diners serveixen per blanquejar teocràcies medievals en nom del progrés i altres excuses.

A partir d’aquí, cadascú té el dret a fer el que vulgui i ens podem escandalitzar molt fort perquè Putin té el cinisme de voler organitzar una Eurocopa quan està massacrant amb gust un país veí, però bé, el 1978 van portar al mundial a l’Argentina de Videla que va amenaçar amb èxit a la família de Cruyff perquè no anés al torneig; el 1994 va anar als Estats Units com a premi per la guerra del Golf Pèrsic; el 2002 van comprar àrbitres a Corea i Japó perquè els amfitrions arribessin a la fase final, i el 2018 vam jugar la final a Moscou quan ja havia tingut lloc el conflicte de Crimea. En definitiva, la notícia no és que Putin faci el circ de voler fer un Eurocopa amb un clar gest de pixar-se a la boca d’Europa, la notícia és que alguns es fan els escandalitzats però per diners serien capaços de vendre la seva mare.