No anem d’escandalitzats sisplau, la vergonya d’ahir del Camp Nou a nivell social s’estava gestant de feia temps amb una barreja de responsabilitat compartida entre el soci absent però emprenyat perquè els xinesos també podran tenir carnet, i el propi club, que per tal de paliar un ridícul mundial causat per la pròpia incompetència i les ganes de fer l’agost en una competició de segona categoria, va acabar amb el president Laporta dient que investigarien la causa d’aquest escàndol. Investigar què? Si has seguit com a entitat els mateixos paràmetres d’actuació del dia del Galatasaray pensant que escolta, al final és l’Europa League, ja passarem l’eliminatòria, fem calaix pervertint el nostre estadi perquè el soci afartat tampoc té interès a veure partits d’aquesta copa Konami, i al cap de dos dies ningú recordarà l’excedent de turcs o alemanys a les graderies. D’entrada sembla un win-win raonable del que fa una trapelleria pensat que ho té tot controlat. Quin ha estat el problema? Doncs que el modus operandi se t’ha escapat de les mans i ara surts com molt enfadat amb algú que no deixes de ser tu mateix, i demanant responsabilitats a certs estaments que no deixen de ser els propis. L’has cagat i punt, com a club primer, i com a massa social després, i si cal anar enrere amb aquest despropòsit de les entrades, podem viatjar fins a la final de la supercopa del 2017 amb una part important del Camp Nou celebrant un gol de Cristiano Ronaldo. En definitiva, aquest problema de prioritzar l’euro a l’estadi no va començar ahir.

A més, ja pots donar gràcies perquè aquesta imprudència l’has fet amb l’afició de l’Eintracht, que sí, hi havia torrats, alguns van fer gestos de moralitat dubtosa als aficionats del Barça, i d’altres van llençar objectes de poca importància. Però si en lloc d’aquestes alemanys arribes a tenir malalts mentals d’algun altre club concret, no vull ni pensar què hagués pogut passar a certs sectors de la graderia amb 30.000 energúmens amb ganes de desfogar-se a casa d’un altre, perquè al final, els alemanys se’ns van pixar a la boca, és cert, però no es varen cagar davant de la porta. En fi, tampoc donaré lliçons de com ha de reaccionar la directiva després d’aquest error, però sisplau, que no vagin d’escandalitzats com si no sabessin res del que estava passant: No ens tracteu d’imbècils.