Li tenen ganes, moltes ganes, i confonen la lògica fiscalització de la junta amb magnificar el màxim els seus errors per dinamitar l’origen dels seus mals: la figura de Laporta. Els reconeixereu perquè son els mateixos que quan escriuen Guardiola s’han de prendre Biodramina, renegaven de Cruyff quan exercia d’oracle abans de l’arribada de Rosell, a la primavera del 2008 feien campanya perquè Mourinho ocupés la banqueta, jugaven amb la vida privada de Laporta ignorant que el Barça té antecedents penals gràcies a les gestions de Rosell i Bartomeu, i al final, van acabar col·laborant estretament amb el Politburó de Bartomeu a l’hora de buidar de significat l’estil futbolístic cruyffista. Tot s’hi valia per protegir el poder i això suposava, evidentment, anar posant capes de rancúnia contra els artífexs dels millors anys de la història del club que, sense voler, es convertiren en els antagonistes dels incompetents que varen portar el Barça a la ruïna amb la complicitat de certs poders fàctics.

Laporta s’ha equivocat, s’equivoca, i s’equivocarà, és més, segurament el primer error greu recau en una selecció de personal allunyada de la meritocràcia per rodejar-se de fidels acrítics (per no parlar de la figura d’Enric Masip en mode Alfonso Guerra), i podríem fer una llista dels errors més flagrants dels primer any de mandat, des de la falta de realisme amb la situació contractual de Messi, la no destitució de Koeman a l’estiu, a l’esperpent inadmissible amb els aficionats de l’Eintracht. Tot això és cert i s’ha de posar a sobre la taula per fer una valoració ajustada de la seva gestió. Ara, els portaveus de Rosell i Bartomeu utilitzen els errors per posar en dubte un projecte que amb un any ha tornat la jerarquia a la llotja, ha ordenat els contractes dels jugadors, està salvant el club de la fallida econòmica, i ha tornat a vestir un equip competitiu des de l’arribada de Xavi, que si guanya el Cadis haurà completat una volta amb 46 punts de 57 possibles (Tito Vilanova té el rècord amb 55 punts, Guardiola va arribar als 52), amb l’afegit que ell va agafar un equip moribund a mitja temporada. En definitiva, Laporta, amb les seves llums i ombres, ha girat el club com un mitjó, i evidentment que hem de seguir fiscalitzant una junta que se’n refia massa de la intuïció carismàtica d’un líder presidencialista, però hem de tenir clar qui va aplaudir l’arribada de Setién per mer servilisme i ara fa una tragèdia grega de qualsevol equivocació.