Robredo i el respecte guanyat

Car­los Alca­raz va sor­pren­dre tot­hom gua­nyant el Mas­ters 1.000 de Miami amb 18 anys i ja el van com­pa­rar de seguida amb Rafa Nadal. Qui sap si el murcià, fre­nat de seguida a Mon­te­carlo, arri­barà lluny en el Bar­ce­lona Open Banc Saba­dell. De moment, el pri­mer pro­ta­go­nista del Godó, i amb tot el mèrit, no és un jove que tot just comença sinó un refe­rent que ha deci­dit dei­xar-ho a casa. Ni ho volia fer en plena pandèmia, sense públic, ni en un altre lloc. Tommy Robredo ha posat fi al Reial Club de Ten­nis Bar­ce­lona una tra­jectòria de més de dues dècades com a pro­fes­si­o­nal. Ho ha dei­xat on, quan i com ha deci­dit ell. A punt de fer 40 anys, penja la raqueta després d’acu­mu­lar 891 par­tits indi­vi­du­als, amb 533 victòries. Ho fa amb un pal­marès de dotze títols ATP, tres copes Davis i dues copes Hop­man. I amb set tem­po­ra­des entre els vint millors ten­nis­tes del món, entre les quals dues en el Top 10 (setè el 2006 i desè el 2007). Regis­tres que el con­ver­tei­xen en un dels millors ten­nis­tes cata­lans del segle XXI. Robredo va gua­nyar el Godó del 2004, va acon­se­guir el títol més impor­tant de la seva car­rera (el Mas­ters Series d’Ham­burg) el 2006, en què també va jugar el Mas­ters. Les lesi­ons l’han con­di­ci­o­nat en una recta final de car­rera en què no li ha fet res com­pe­tir en cha­llen­gers. A còpia de constància, a l’altre extrem de les estridències d’altres ten­nis­tes que venen més, Tommy Robredo s’ha gua­nyat sem­pre el res­pecte del cir­cuit. I ho ha pogut dei­xar com ha vol­gut, ova­ci­o­nat a casa i amb la família.