Carlos Alcaraz va sorprendre tothom guanyant el Masters 1.000 de Miami amb 18 anys i ja el van comparar de seguida amb Rafa Nadal. Qui sap si el murcià, frenat de seguida a Montecarlo, arribarà lluny en el Barcelona Open Banc Sabadell. De moment, el primer protagonista del Godó, i amb tot el mèrit, no és un jove que tot just comença sinó un referent que ha decidit deixar-ho a casa. Ni ho volia fer en plena pandèmia, sense públic, ni en un altre lloc. Tommy Robredo ha posat fi al Reial Club de Tennis Barcelona una trajectòria de més de dues dècades com a professional. Ho ha deixat on, quan i com ha decidit ell. A punt de fer 40 anys, penja la raqueta després d’acumular 891 partits individuals, amb 533 victòries. Ho fa amb un palmarès de dotze títols ATP, tres copes Davis i dues copes Hopman. I amb set temporades entre els vint millors tennistes del món, entre les quals dues en el Top 10 (setè el 2006 i desè el 2007). Registres que el converteixen en un dels millors tennistes catalans del segle XXI. Robredo va guanyar el Godó del 2004, va aconseguir el títol més important de la seva carrera (el Masters Series d’Hamburg) el 2006, en què també va jugar el Masters. Les lesions l’han condicionat en una recta final de carrera en què no li ha fet res competir en challengers. A còpia de constància, a l’altre extrem de les estridències d’altres tennistes que venen més, Tommy Robredo s’ha guanyat sempre el respecte del circuit. I ho ha pogut deixar com ha volgut, ovacionat a casa i amb la família.