Els números són contundents. Una sèrie de set victòries seguides, una de cinc que és vigent i dues més de quatre. Només tres derrotes i mai tres partits seguits sense celebrar un triomf. Líder des de la tercera jornada, el Madrid ha dominat sense discussió la lliga. No li ha fet falta enamorar amb el joc. N’ha fet prou amb la contundència a les àrees, amb Benzema i Courtois com a pals de paller. En una temporada que feia pinta de transició, amb Florentino Pérez repescant Ancelotti per cobrir la marxa de Zidane, els blancs han anat fent. En la Champions, han avançat a vegades sense saber ben bé com, atropellats per fases pels rivals però capaços de sobreviure. S’hi va trobar el PSG, ho va reviure de manera encara més accentuada el Chelsea, i qui sap com acabarà el City, que hauria pogut resoldre perfectament l’eliminatòria en l’anada. En la lliga, el Madrid no ha hagut de recórrer ni a l’èpica, ni als esperits estranys als quals s’agafa a Europa. Ni tan sols a les ajudes benvingudes en situacions delicades, que també n’hi ha hagut algunes com per pensar-ho però que no poden ser argument davant de tanta diferència. El Barça hi va arribar a somiar (14 jornades sense perdre, amb set triomf seguits i el 0-4 al Bernabéu) però la desinflada sobtada el va fer desistir. El Sevilla, qui més s’hi va acostar, va frenar molt el ritme. I l’Atlético, irregular i apagat, sempre s’ho ha mirat de lluny. Ha faltat rival i pressió per al Madrid, que ha pogut relativitzar els fracassos amb Hazard i Bale i la poca rotació, amb peces molt exposades com Modric, Kroos o el mateix Benzema, sense relleu que li fes ombra al davant.

El Madrid va resoldre un títol –amb un convidat de pedra, l’Espanyol, que va camí de prendre mal en una recta final que se li està fent molt llarga– que té Benzema, Courtois, Modric i Vinicius com a actors principals. Serà la lliga, també, del 0-4 al Bernabéu. Un senyal que el Barça vol tornar a ser el que era, però encara n’és lluny. Ancelotti ha fet funcionar un equip més de present que de futur. El repte del Barça és traçar un camí de futur, amb totes les limitacions que té, per recuperar l’hegemonia, després de tres anys (Madrid, Atlético i Madrid) sense lliga.