Costaria trobar una pitjor manera d’assolir un objectiu. Amb una derrota al camp del cuer, l’Alavés, l’Espanyol va certificar la permanència a primera divisió gràcies a l’empat entre el Sevilla i el Mallorca, que ja no el pot atrapar. Els blanc-i-blaus van mostrar una altra imatge trista i insípida, que no sorprèn perquè ja no ve de nou. Fa setmanes que l’equip, sense estar amenaçat de debò pel descens però lluny de qualsevol altre objectiu, ha perdut el nord. Ni ambició, ni gaire orgull. Un sol punt en les últimes cinc jornades, amb diverses versions entre decebedores i nul·les, que no han fet més que reforçar la mala maror. Només hi han faltat capítols com el del Bernabéu entre Vicente Moreno i Raúl de Tomás, o les xiulades a l’RCDE Stadium, per convertir la recta final en poc menys que un malson. Tampoc ha ajudat a mirar d’activar l’equip la indefinició institucional i esportiva. El debat sobre la continuïtat de Rufete a la direcció esportiva i de Vicente Moreno a la banqueta s’ha anat alimentant sense que el club el frenés. Ara que ja no hi ha cap perill de caure a les brases, no hi ha excusa. És hora de prendre decisions, sense necessitat d’haver d’esperar a final de temporada. Toca convertir en fets la voluntat de començar una altra etapa, de més implicació de Chen Yansheng, expressada després del canvi de José María Durán per Mao Ye com a conseller delegat. I si una de les decisions és prescindir de Vicente Moreno, convé no allargar gaire més la incertesa i sobretot acomiadar-lo de bones maneres. Al cap i a la fi, el de Massanassa va assolir el retorn a l’elit en la seva primera temporada i ha garantit la continuïtat a primera en la segona. Encara que s’hagi fet tot més llarg, trist i desagradable del compte.