L’Espanyol, el desencant i les decisions

Cos­ta­ria tro­bar una pit­jor manera d’asso­lir un objec­tiu. Amb una der­rota al camp del cuer, l’Alavés, l’Espa­nyol va cer­ti­fi­car la per­manència a pri­mera divisió gràcies a l’empat entre el Sevi­lla i el Mallorca, que ja no el pot atra­par. Els blanc-i-blaus van mos­trar una altra imatge trista i insípida, que no sorprèn perquè ja no ve de nou. Fa set­ma­nes que l’equip, sense estar amenaçat de debò pel des­cens però lluny de qual­se­vol altre objec­tiu, ha per­dut el nord. Ni ambició, ni gaire orgull. Un sol punt en les últi­mes cinc jor­na­des, amb diver­ses ver­si­ons entre dece­be­do­res i nul·les, que no han fet més que reforçar la mala maror. Només hi han fal­tat capítols com el del Ber­nabéu entre Vicente Moreno i Raúl de Tomás, o les xiu­la­des a l’RCDE Sta­dium, per con­ver­tir la recta final en poc menys que un mal­son. Tam­poc ha aju­dat a mirar d’acti­var l’equip la inde­fi­nició ins­ti­tu­ci­o­nal i espor­tiva. El debat sobre la con­tinuïtat de Rufete a la direcció espor­tiva i de Vicente Moreno a la ban­queta s’ha anat ali­men­tant sense que el club el frenés. Ara que ja no hi ha cap perill de caure a les bra­ses, no hi ha excusa. És hora de pren­dre deci­si­ons, sense neces­si­tat d’haver d’espe­rar a final de tem­po­rada. Toca con­ver­tir en fets la volun­tat de començar una altra etapa, de més impli­cació de Chen Yans­heng, expres­sada després del canvi de José María Durán per Mao Ye com a con­se­ller dele­gat. I si una de les deci­si­ons és pres­cin­dir de Vicente Moreno, convé no allar­gar gaire més la incer­tesa i sobre­tot aco­mi­a­dar-lo de bones mane­res. Al cap i a la fi, el de Mas­sa­nassa va asso­lir el retorn a l’elit en la seva pri­mera tem­po­rada i ha garan­tit la con­tinuïtat a pri­mera en la segona. Encara que s’hagi fet tot més llarg, trist i des­a­gra­da­ble del compte.