La junta del Barça ha decidit passar a l’atac i trencar les negociacions amb el fons d’inversió CVC per vendre el 10 per cent dels drets televisius, un acord enverinat per la pressió que exerceix la Lliga de Futbol Professional (LFP) a través de Javier Tebas. És veritat que el club ha negociat amb el mateix fons un acord paral·lel que eviti que aquesta venda s’allargui a 50 anys, una hipoteca escandalosa d’un dels grans actius de l’entitat. El club té altres ofertes sobre la taula per una quantitat similar (270 milions) però de menys temps de durada (25 anys) i que no l’impedirien en un futur adherir-se a una super lliga europea o a una altra competició paral·lela a la Champions, una de les imposicions de Tebas. El president de la LFP, a més, fa setmanes que amenaça el Barça sobre la futura inscripció de jugadors a la lliga si no accepta aquest acord i fins i tot s’atreveix a recomanar la venda d’algunes de les figures de l’equip.

Davant d’aquesta situació, Laporta i els seus companys fan bé d’explorar qualsevol via que no sigui la de cedir d’entrada al xantatge de Tebas. Això implicarà, i també ho ha dit el vicepresident econòmic, Eduard Romeu, prendre decisions dràstiques en el primer equip, amb una massa salarial insostenible. O els jugadors accepten una rebaixa, que pot arribar a ser del 50 per cent, o un acord per anar a un altre equip ja sigui en forma de traspàs o cessió. Romeu diu que el Barça necessita uns 700 milions per arreglar la seva situació i baixar uns 200 milions la massa salarial. En aquest context, parlar de grans fitxatges és una utopia.