Opinió

L’Uni i el Bàsquet Girona, el camí cap a la fusió

No cal ser Sher­lock Hol­mes per intuir cap on va el bàsquet d’elit a la ciu­tat de Girona. Aquesta set­mana n’hem tin­gut una prova més. L’Uni i el Bàsquet Girona s’han aliat ja “ofi­ci­al­ment” pel pro­jecte for­ma­tiu que por­tarà, amb tots els honors, el nom de Laia Palau a l’escut. Quan cami­nes pels pas­sa­dis­sos de Fon­ta­jau veus, de fet, com les ofi­ci­nes dels dos clubs estan pràcti­ca­ment de cos­tat. El cap de set­mana del 18 i 19 hi haurà dos par­tits que poden acce­le­rar aquest procés de fusió o dei­xar-lo cui­nar a foc lent, que seria el més desit­ja­ble ja que el tarannà de les per­so­nes que lide­ren les dues enti­tats són dife­rents mal­grat que en el nucli de la qüestió, que el bàsquet d’elit faci més pas­sos enda­vant, estan d’acord.

Amb el Bàsquet Girona de Marc Gasol a l’ACB la “com­petència” amb l’Uni, equip pen­dent d’entrar a l’Euro­lliga, entra­ria en una nova dimensió tot i que poden (i ho fan) com­par­tir un públic comú. Si el Girona FC puja a 1a pot­ser ja no serem la utòpica capi­tal de la república cata­lana però sí el nir­vana de l’esport d’elit del país amb tot­hom actu­a­lit­zant les agen­des, cal­cu­lant hora­ris i fent números per les entra­des o els abo­na­ments.

Par­lant d’hora­ris aquesta és una de les qüesti­ons com­ple­xes de pac­tar entre els dos clubs. El millor dia i la millor hora és diu­menge a les 18 h. Està com­pro­vat. L’Uni té pri­o­ri­tat i se l’ha gua­nyat. Juga a Europa i en una cate­go­ria supe­rior. Si Marc Gasol i com­pa­nyia asso­lei­xen l’ascens també pas­sa­ran a com­pe­tir en la seva màxima cate­go­ria, un fac­tor a tenir en compte. També hi ha pel mig altres aspec­tes a nego­ciar, com la publi­ci­tat estàtica del pavelló i els dife­rents acords que tenen els clubs amb l’Ajun­ta­ment, que és el pro­pi­e­tari de Fon­ta­jau. Tot això, és clar, men­tre siguin clubs dife­rents.

Tot­hom té al cap, encara que no se citin explícita­ment, casos com el del Bàsquet València, el Casa­de­mont Sara­gossa i el Movis­tar Estu­di­an­tes. Són clubs pro­fes­si­o­nals que tenen dos equips d’elit, un de mas­culí i un altre de femení.

Pel mig hi ha altres punts de gran rellevància. El Bàsquet Girona, si va a l’ACB, haurà de trans­for­mar-se en Soci­e­tat Anònima Espor­tiva. En parau­les de Marc Gasol, “ho tenim tot a punt”. En el cas de l’Uni també hi ha pen­dent la trans­for­mació de la Lliga Feme­nina en una com­pe­tició pro­fes­si­o­nal, com ja ho és la lliga de fut­bol. Ho va dir Miguel Méndez en una entre­vista a aquest diari. “Ja tin­dria gràcia que al final el fut­bol, que arri­bat després, passés la mà per la cara al bàsquet.” Docs mira. Dit i fet.

Evi­dent­ment no hi ha res escrit, només aquest arti­cle. Això sense obli­dar que els giro­nins també sabem anar a bufe­ta­des quan cal per defen­sar el nos­tre hor­tet. Així va aca­bar l’aliança Uni-GEiEG.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.