Del pou de la segona B al nyap de la 1a FEF

Que­dar-se sense ascens ha estat un cop molt dur per al Nàstic, perquè veia molt a prop el retorn al fut­bol pro­fes­si­o­nal i perquè la der­rota con­tra el Vila-real B va tenir una dosi de polèmica. Es van quei­xar amb con­tundència el tècnic, Raül Agné, i el pre­si­dent, Josep Maria Andreu. La porta d’accés a LaLiga es va resol­dre sense VAR, i per tant sense pos­si­bi­li­tat de revi­sar acci­ons clau com un gol anul·lat no se sap ben bé per què i unes mans obvi­a­des a dins l’àrea del Vila-real B, però és cert que tam­poc venia de nou, l’absència de vide­o­ar­bi­tratge. Com la decisió, sense cap sen­tit, de pro­gra­mar el play-off a Galícia en comp­tes de fer eli­mi­natòries d’anada i tor­nada. O com les man­can­ces de les rea­lit­za­ci­ons tele­vi­si­ves, que difi­cul­ta­ven o impe­dien el segui­ment òptim per part del gruix d’afi­ci­o­nats de cada equip que no podien fer tants quilòmetres per ser al camp. El pro­blema no és –o no només– aquesta fase d’ascens. El drama ve de lluny.

Després d’anys i anys en què tots els actors impli­cats tenien clar que la segona B era un pou, o una zona de pas per no estar-s’hi gaire, amb des­pe­ses altes de plan­ti­lles i des­plaçaments i sense prou ingres­sos per fer via­bles els pro­jec­tes, la fede­ració espa­nyola pro­me­tia el remei que ho havia de curar tot, amb la cre­ació d’un altre salt, entre la ter­cera i la segona A. La pro­mesa era poten­ciar la pri­mera FEF per fer-la una cate­go­ria atrac­tiva, forta i amb un gran incre­ment dels ingres­sos, sobre­tot pels drets audi­o­vi­su­als. És la màxima cate­go­ria mas­cu­lina orga­nit­zada per la fede­ració i, teòrica­ment, s’havia de notar. A l’hora de la veri­tat, la pri­mera tem­po­rada es tanca amb un balanç dece­be­dor. Ho ha rela­tat bé el cen­tral del Nàstic Quin­ta­ni­lla, en un fil a Twit­ter que a Javier Tebas, com no, li ha fal­tat temps per aplau­dir. El cert és que ni s’han obtin­gut els ingres­sos espe­rats, ni s’ha venut bé el pro­ducte tele­vi­si­va­ment, ni ha dei­xat satis­fets els clubs, més enllà dels que han tin­gut la sort i l’encert de sor­tir-ne perquè han pujat. Com pas­sava a segona B.