Quedar-se sense ascens ha estat un cop molt dur per al Nàstic, perquè veia molt a prop el retorn al futbol professional i perquè la derrota contra el Vila-real B va tenir una dosi de polèmica. Es van queixar amb contundència el tècnic, Raül Agné, i el president, Josep Maria Andreu. La porta d’accés a LaLiga es va resoldre sense VAR, i per tant sense possibilitat de revisar accions clau com un gol anul·lat no se sap ben bé per què i unes mans obviades a dins l’àrea del Vila-real B, però és cert que tampoc venia de nou, l’absència de videoarbitratge. Com la decisió, sense cap sentit, de programar el play-off a Galícia en comptes de fer eliminatòries d’anada i tornada. O com les mancances de les realitzacions televisives, que dificultaven o impedien el seguiment òptim per part del gruix d’aficionats de cada equip que no podien fer tants quilòmetres per ser al camp. El problema no és –o no només– aquesta fase d’ascens. El drama ve de lluny.

Després d’anys i anys en què tots els actors implicats tenien clar que la segona B era un pou, o una zona de pas per no estar-s’hi gaire, amb despeses altes de plantilles i desplaçaments i sense prou ingressos per fer viables els projectes, la federació espanyola prometia el remei que ho havia de curar tot, amb la creació d’un altre salt, entre la tercera i la segona A. La promesa era potenciar la primera FEF per fer-la una categoria atractiva, forta i amb un gran increment dels ingressos, sobretot pels drets audiovisuals. És la màxima categoria masculina organitzada per la federació i, teòricament, s’havia de notar. A l’hora de la veritat, la primera temporada es tanca amb un balanç decebedor. Ho ha relatat bé el central del Nàstic Quintanilla, en un fil a Twitter que a Javier Tebas, com no, li ha faltat temps per aplaudir. El cert és que ni s’han obtingut els ingressos esperats, ni s’ha venut bé el producte televisivament, ni ha deixat satisfets els clubs, més enllà dels que han tingut la sort i l’encert de sortir-ne perquè han pujat. Com passava a segona B.