L’Euro­copa feme­nina és a tocar i la fede­ració espa­nyola de fut­bol no ha dei­xat pas­sar l’opor­tu­ni­tat per tan­car un acord que equi­pa­rarà les con­di­ci­ons econòmiques de les selec­ci­ons espa­nyo­les feme­nina i mas­cu­lina. Una equi­pa­ració que no vol dir que a par­tir d’ara elles i ells cobrin les matei­xes quan­ti­tats per entrar en les con­vo­catòries, per jugar, en les pri­mes i en els drets d’imatge. El que s’ha pac­tat és que les dues selec­ci­ons cobra­ran el mateix tant per cent del que gene­rin, amb un fac­tor cor­rec­tor a favor de la feme­nina. D’aquesta manera, el que s’acon­se­gueix és una millora per a les fut­bo­lis­tes i un pas cap a la igual­tat, que de totes mane­res, encara queda molt i molt lluny. Ben­vin­gut sigui el pas enda­vant de la fede­ració espa­nyola que, de totes mane­res, sem­bla més una ope­ració per ren­tar la imatge de Luis Rubi­a­les amb el fut­bol femení, que una aposta ferma. Només clar recor­dar el recent epi­sodi de la seu, dates i hora­ris de la copa feme­nina - a la qual Rubi­a­les ni tan sols es va dig­nar a assis­tir- o de la super­copa, que es va jugar al camp de la fede­ració a Las Rozas. Les juga­do­res i el sin­di­cat Fut­Pro cele­bren l’acord com un pas que calia fer, però com ha recor­dat la seva pre­si­denta, Amanda Gutiérrez: “encara queda molta feina i neces­si­tem que totes les juga­do­res s’unei­xin al canvi per millo­rar els seus drets”. Ara arriba l’Euro­copa i ja sabem que quan entra en joc la roja la resta de coses pas­sen a segon terme. Quan comenci la nova tem­po­rada veu­rem en quina situ­ació real arrenca el fut­bol femení a l’estat espa­nyol.