Hi ha un punt de mala sort. Les lesi­ons for­men part del joc, i el risc zero és impos­si­ble. Li acaba de pas­sar a Alèxia Pute­llas, cri­dada a ser una de les estre­lles de l’Euro­copa i ara pro­ta­go­nista, malau­ra­da­ment, de l’arren­cada de la com­pe­tició, per un tren­ca­ment al lli­ga­ment encre­uat ante­rior del genoll esquerre. La selecció espa­nyola perd un pun­tal i veu molt com­pro­me­ses les aspi­ra­ci­ons a Angla­terra, però el gran per­ju­di­cat és el club que paga la millor juga­dora d’Europa. Com sem­pre. Ja no és qüestió de dis­cu­tir la presència d’Alèxia i de tan­tes juga­do­res blau­grana en la con­cen­tració espa­nyola, perquè fases finals d’euro­peus i mun­di­als no se les vol per­dre ningú, però la greu lesió de l’estre­lla blau­grana és el colofó d’una col·lecció que és per esti­rar-se els cabells. O per fer alguna cosa més.

Tan cert és que Alèxia s’hau­ria pogut lesi­o­nar igual­ment si no hagués par­ti­ci­pat en totes les cos­te­lla­des de la selecció espa­nyola, com que l’acu­mu­lació de par­tits aug­menta el risc de caure. Vilda no té cap mania no només a apro­fi­tar tot l’engra­natge del Barça tri­om­fa­dor, que té la seva lògica, sinó que ho fa sense dis­tin­gir entre par­tits de com­pe­tició ofi­cial i amis­to­sos. Lluny de pro­var altres coses i donar des­cans a les habi­tu­als, les blau­grana són fixes i, vul­guin o no, aca­ben fent esforços extra i sovint inne­ces­sa­ris pel que hi ha en joc. Amb el seu mètode, amb la seva manera de tre­ba­llar, dife­rent a la del Barça, el selec­ci­o­na­dor espa­nyol explota les matei­xes peces. Fins que es tren­quen. Ho pot expli­car bé Mari­ona Cal­den­tey, que ja s’havia lesi­o­nat amb la selecció espa­nyola a l’octu­bre i que va tor­nar a caure al febrer, després que Vilda tingués la barra de citar-la per a un par­tit amistós quan tot just aca­bava de rea­parèixer amb el Barça. Encara més greu, en tots els sen­tits, va ser la lesió de Bruna Vila­mala, perquè el tren­ca­ment del lli­ga­ment encre­uat del genoll se’l va fer en una pat­xanga d’una selecció inven­tada per la fede­ració espa­nyola, la sub-23, que no està lli­gada en cap com­pe­tició.

El Barça, amb 14 juga­do­res –ara 13– a l’Euro­copa, paga el peatge de l’excel·lència. Però si a l’abús de la FIFA i la UEFA amb les fines­tres per selec­ci­ons i calen­da­ris irra­ci­o­nals, hi afe­gim el que genera la fede­ració espa­nyola, explo­tant de manera inne­cessària les blau­grana, con­vo­cant-les quan sur­ten de lesi­ons i fent-les jugar en cate­go­ries inven­ta­des, ja no és només qüestió de lamen­tar la mala sort ni el major risc de lesi­ons greus de genoll en l’esport femení. Algun dia s’haurà de dir prou.