Editorial

L’EDITORIAL

La lesió d’Alèxia i l’abús de la selecció espanyola

Hi ha un punt de mala sort. Les lesions formen part del joc, i el risc zero és impossible. Li acaba de passar a Alèxia Putellas, cridada a ser una de les estrelles de l’Eurocopa i ara protagonista, malauradament, de l’arrencada de la competició, per un trencament al lligament encreuat anterior del genoll esquerre. La selecció espanyola perd un puntal i veu molt compromeses les aspiracions a Anglaterra, però el gran perjudicat és el club que paga la millor jugadora d’Europa. Com sempre. Ja no és qüestió de discutir la presència d’Alèxia i de tantes jugadores blaugrana en la concentració espanyola, perquè fases finals d’europeus i mundials no se les vol perdre ningú, però la greu lesió de l’estrella blaugrana és el colofó d’una col·lecció que és per estirar-se els cabells. O per fer alguna cosa més.

Tan cert és que Alèxia s’hauria pogut lesionar igualment si no hagués participat en totes les costellades de la selecció espanyola, com que l’acumulació de partits augmenta el risc de caure. Vilda no té cap mania no només a aprofitar tot l’engranatge del Barça triomfador, que té la seva lògica, sinó que ho fa sense distingir entre partits de competició oficial i amistosos. Lluny de provar altres coses i donar descans a les habituals, les blaugrana són fixes i, vulguin o no, acaben fent esforços extra i sovint innecessaris pel que hi ha en joc. Amb el seu mètode, amb la seva manera de treballar, diferent a la del Barça, el seleccionador espanyol explota les mateixes peces. Fins que es trenquen. Ho pot explicar bé Mariona Caldentey, que ja s’havia lesionat amb la selecció espanyola a l’octubre i que va tornar a caure al febrer, després que Vilda tingués la barra de citar-la per a un partit amistós quan tot just acabava de reaparèixer amb el Barça. Encara més greu, en tots els sentits, va ser la lesió de Bruna Vilamala, perquè el trencament del lligament encreuat del genoll se’l va fer en una patxanga d’una selecció inventada per la federació espanyola, la sub-23, que no està lligada en cap competició.

El Barça, amb 14 jugadores –ara 13– a l’Eurocopa, paga el peatge de l’excel·lència. Però si a l’abús de la FIFA i la UEFA amb les finestres per seleccions i calendaris irracionals, hi afegim el que genera la federació espanyola, explotant de manera innecessària les blaugrana, convocant-les quan surten de lesions i fent-les jugar en categories inventades, ja no és només qüestió de lamentar la mala sort ni el major risc de lesions greus de genoll en l’esport femení. Algun dia s’haurà de dir prou.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)