Tendim a fotre pel boc gros les sentències que haurien de matisar-se i, així, ha anat d’un pèl que Paula Badosa no hagi estat titllada de traïdora a la causa; que és la seva, si és dona.

Que hagi dit, a requeriment d’un periodista anglès ignorant o esclau d’un sou que li subjuga el seny, que el català “en realitat no és un idioma” s’ha sobreentès com que la tennista s’erigeix en un altre portaveu del castellà supremacista, colonitzador i genocida -per història i intenció- que impera a Espanya. I potser no; potser es tracta de tota una altra cosa.

L’entrevista on van produir-se les declaracions de qui hores d’ara és la 4a tennista més ben valorada en el llistat de la WTP (la Woman’s Tennis Association, el gremi del negoci esportiu semblant a l’ATP -l’Associació de Tenistes Professionals, reservada als mascles) va publicar-se en un mitjà informatiu tan rigorós com el canal de Twitter de la LTA britànica (la Lawn Tennis Association, que ja es veu, pel nom, que va una mica més enllà d’afavorir la cobdícia d’aquesta mena de bufons de l’opulència capitalista).

L’organisme oficial per a la promoció del tenis a la Gran Bretanya fa bullir l’olla introduint en aquest mitjà de difusió a dojo les notícies i les xafarderies breus que li semblen adients per aconseguir requesta, tal com fa qualsevol empresa. El nom del periodista, si és que n’és, del relacions públiques o de com vulgui anomenar-se la feina d’aquest treballador del departament de promoció i propaganda del mercat del tennis, no surt enlloc; entre altres raons, perquè la piulada ja no hi és, perquè devia donar mala imatge -mala premsa, també se’n diu- i va esborrar-se. I aquesta és la primera, perquè alguna cosa devia pudir, en aquella conversa.

El segon indici de dubte és una qüestió lingüística i té a veure amb l’equivalència de la paraula anglesa usada per l’entrevistador, que tant podria designar una llengua, el llenguatge com un idioma; i, d’aquí, la tercera consideració que pot situar la reacció de la tennista nascuda als Estats Units, construïda a Catalunya i avui franquiciada als Emirats Àrabs, a la banda contrària d’on se l’acusa de vendre’s: certament, si la competència sociolingüística del presumpte periodista arribava fins a conèixer que el català no és una llengua reconeguda com a oficial de la burocràcia europea (perquè si Catalunya és a Europa i hi és oficial, bé que deu ser una llengua oficial europea), la puntualització de Paula Badosa comptant el català com a llengua o idioma, encara que l’entrevistador no, resulta una vindicació en tota regla.

Una altra cosa és que la tennista se sàpiga dona; perquè tal com tota dona amb dos dits de front ha d’assumir que la lluita per a la igualtat entre les persones li serà constant i ha d’exercir-la arreu i sense treva, tot català amb un xic de seny ha de saber-se’n i exercir-ne, declaracions i rodes de premsa incloses, sempre.