La urgència de canviar els capitans

El canvi de capi­tans no té a veure amb el moment palan­ques sinó amb la detecció d’un pro­blema essen­cial i la valen­tia per ser vis­ce­ral amb aquest, accep­tant que pres­cin­dir dels com­ple­ments inne­ces­sa­ris d’una casa en ruïnes té un mèrit rela­tiu, però la urgència de posar mà en els lide­rat­ges dins el ves­ti­dor pot mar­car la uti­li­tat final dels fit­xat­ges. Al final, emo­ci­o­nal­ment és sen­zill pres­cin­dir dels Riquis i Min­gue­zas, i amb diners a la saca es pot seduir a l’hora de por­tar cares noves, però la decisió sobre les capi­ta­nies mos­tra la capa­ci­tat de lle­gir la necessària reno­vació d’uns caris­mes caducs lli­gats a les nefas­tes nits euro­pees.

Pri­mer, Ser­gio Bus­quets, no és líder natu­ral; aquest fet no el con­ver­teix en millor ni pit­jor, però és un error ves­tir una auto­ri­tat des del cri­teri de la tem­po­ra­li­tat, i reco­nei­xent-li ser la cara visi­ble quan la capi­ta­nia de Messi s’ama­gava dels micròfons, no és ni de bon tros un líder amb força per aixe­car de nou el club des de la gespa. Segon, Gerard Piqué; a veure, és sen­zill, si ha rebut el mis­satge de ser el cinquè cen­tral, aquest fet com­porta un ostra­cisme el·líptic que no ajuda per exer­cir una capi­ta­nia que sem­pre ha estat la del sí però no, una capi­ta­nia amb sus­picàcia per aquesta rea­li­tat inne­ga­ble de ser el millor sense estar-hi del tot, de viure el fut­bol d’una manera sin­gu­lar que no pot ser homo­lo­ga­ble a cap juga­dor nor­mal. Ter­cer, Jordi Alba; res, és com­pli­cat tenir un capità que es pri­o­ritza per sobre de tot i tot­hom. Quart, Sergi Roberto, juga­dor secun­dari a nivell fut­bolístic que no té el caràcter per aixe­car una situ­ació com­plexa en un moment con­cret. Tots qua­tre van ser a Roma, Liver­pool i Lis­boa. Tots qua­tre estruc­tu­ra­ven l’equip els dies més caòtics de Koe­man. En defi­ni­tiva, tots qua­tre han de fer un pas al cos­tat perquè la reno­vació de la plan­ti­lla sigui com­pleta, amb un neces­sari canvi de jerar­quies, i és que el Barça viu un moment de revo­lució radi­cal que neces­sita, una vegada per totes, per­mu­tar els líders del ves­ti­dor perquè trans­formi del tot la dinàmica d’aquest.