Un desenllaç de mercat convuls per a l’Espanyol, amb Raúl de Tomás quedant-se a contracor i sense l’extrem ni el central que Diego Martínez necessitava, va coincidir amb una trobada amb els mitjans –programada abans– del president Chen Yansheng abans de tornar-se’n cap a la Xina. Lluny de fer autocrítica, el president va parlar de satisfacció per la globalitat del mercat i va dir que, si hi havia algun problema entre RDT i l’entrenador, se solucionaria. També va parlar el director esportiu, Domingo Catoira, assenyalat per un tancament decebedor. Però qui generava tota l’expectació és Diego Martínez. I l’entrenador ha estat ben clar. “Ningú pot estar satisfet. Ni jo, ni cap periquito”. Sense les peces que volia, toca rebaixar expectatives i reconstruir plantejaments, perquè no és el mateix anar treballant pendent d’arribades concretes, per més que es demorin, que quedar-se a mitges, com ell mateix va admetre.

El problema és que la falta d’algunes peces no és l’únic maldecap de l’entrenador, que haurà de gestionar també el cas més delicat. De Tomás s’ha quedat. Volia marxar tant sí com no, i potser s’haurà de preguntar perquè, després d’haver marcat 40 gols en dues temporades i amb 27 anys, cap equip ha fet una aposta ferma per ell. El cas és que continua sent periquito. I que ni tan sols ha parlat amb Diego Martínez des del desenllaç del mercat, tal com ha reconegut el tècnic. O accelera el traspàs a un equip d’una de les poques lligues que mantenen el mercat obert, o hi posa molt de la seva part per reconduir una situació que fa molt mala pinta.

Amb tant de desgavell, l’única sort de l’Espanyol és que el tècnic assegura que el seu compromís amb el club i sobretot amb els jugadors que entrena –n’hi ha un que continua sense estar a punt– és màxim. Va arribar com a líder i, tot i que està decebut perquè no té tot el que li havien promès, com a mínim desactiva els fantasmes sobre una fugida, que hauria estat letal per al projecte. Diego Martínez és l’esperança periquita.