La lliga de la primera divisió masculina ha arribat a la primera aturada amb el Madrid i el Barça embalats i optimistes. També han arrencat bé el Betis i l’Athletic Club. Entre els millors, en canvi, no hi ha l’Atlético, a vuit punts del líder després de la derrota en el derbi. Va ser contra el Madrid que Simeone va decidir alinear Griezmann d’inici. Una sorpresa, no pas pel nivell (i el sou) del davanter sinó per la peculiar estratègia que havia seguit fins ara l’entrenador, que es refugiava en la condició d’“home de club” –dit per ell mateix– per fer-lo entrar dia sí dia també a partir del minut 60 i evitar així que superés els 45 minuts jugats, la frontera perquè comptin els partits per fer efectiva l’opció de compra de 40 milions. El Barça, de fet, considera irrellevant els minuts que jugui Griezmann aquesta segona temporada, perquè defensa que la condició només afectava al primer curs i està disposat a presentar una demanda exigint els 40 milions.

El Barça farà bé de no cedir. És possible, a partir del que defensen uns i altres, que el contracte admeti dues interpretacions diferents. Però no n’hi ha cap que sigui nociva del tot per al Barça. Si té raó que la cessió només era en la primera temporada, a reclamar els 40 milions i no perdonar res. Si la condició –jugar almenys 45 minuts en el 50% dels partits en què estigui disponible– es manté, a esperar a veure com se’n surt l’Atlético. Per què Simeone el va alinear d’inici contra el Madrid? Que només compta fer-ho en partits de màxima exigència? Va perdre contra el Vila-real, va caure al camp d’un Leverkusen que ocupa la zona baixa de la Bundesliga, i va empatar al camp de la Real. El pròxim partit és al Pizjuán. És dels bons? Serà home de club o serà entrenador, Simeone? I contra el Girona, que és el pròxim a casa? Tenir asseguda una figura per criteris que no són esportius és un molt mal senyal. I si els resultats no són bons, els arguments encara resisteixen menys. Volent no pagar, l’Atlético i Simeone encara s’hi faran mal.