Sense marge per pair una setmana horrible, amb l’eliminació virtual de la Champions i la derrota d’un equip trist al Bernabéu, Joan Laporta somreia assegut en una butaca del Teatre del Châtelet de París. A l’escenari, hi van pujar Lewandowski –premiat pels seus mèrits com a golejador del Bayern–, Pedri i Gavi, però qui va tornar a deixar empremta és Alèxia Putellas, la primera jugadora que recull dos cops la Pilota d’Or. La molletenca ha guanyat el premi després d’una temporada brillant, amb mal final per la derrota en la final de la Champions contra el Lió i per la greu lesió quan estava a punt de començar l’Eurocopa.

L’impacte d’Alèxia va molt més enllà del terreny de joc. El creixement del futbol femení agraeix tenir una icona tan potent com la vallesana, que s’ha convertit en una ídol comparable a les patums del futbol masculí mundial i en una referent per tot el que fa i diu. El discurs que va fer en rebre la segona Pilota d’Or, emotiu, reivindicatiu i amb contingut –amb missatge cap a la federació espanyola, sense citar-la– és una demostració més de domini de l’escena. I amb una bona part en català, que també és de valorar i agrair.

La capitana d’un equip que va ser capaç de batre dues vegades el rècord d’assistència de públic a un partit de futbol femení lluita ara per recuperar-se d’una lesió que la tindrà molts mesos inactiva, amb l’esperança d’arribar a temps al moment decisiu de la temporada, sobretot en la Champions que tot just arrenca i que és una de les grans motivacions de les blaugrana després de la frustració de Torí. Amb jugadores com Aitana Bonmatí, cinquena en el rànquing de la Pilota d’Or, o Caroline Graham Hansen –poc reconeguda de moment en els premis–, el Barça té nivell per tornar a lluitar per tot i per anar consolidant la seva fortalesa com a pilar del club. De fet, ha tancat la primera temporada tancada en positiu, generant beneficis, cosa que no pot explicar cap secció del club. L’endemà mateix de la Pilota d’Or, el Barça anunciava l’acord per afegir un altre partner global, vinculat a l’equip femení. Font d’ingressos, però sobretot d’il·lusió per al barcelonisme, que sempre és benvinguda. I amb Alèxia, jugant i sense jugar, com a reclam indiscutible.