El cas Negreira ha sacsejat el futbol espanyol. Amb la maquinària judicial en marxa, s’han afanyat a posicionar-se el Madrid, el govern espanyol a través del CSD, la federació espanyola, la UEFA i la FIFA. És la de la UEFA una de les amenaces més delicades que té el Barça, perquè l’organisme té la capacitat d’expulsar-lo de les seves competicions sense necessitat d’esperar resolució judicial, i el xoc que hi ha amb el projecte de la Superlliga a l’horitzó no és precisament tranquil·litzador per al club. Pendents encara de les necessàries explicacions del Barça sobre qüestions essencials del cas, el soroll s’ha multiplicat i no han estat poques les veus que s’han afegit a la campanya, tots cap a la mateixa direcció, amb excepcions com l’expresident blanc Ramón Calderón, que feia una crida a la presumpció d’innocència que tants altres s’han saltat.

Per als que tenen afany d’explotar i estirar el cas, Javier Tebas és una mina perquè parla tot sovint i no defuig –més aviat el contrari– referències al Barça i a Laporta. El president de LaLiga diu ara que no creu que el Barça hagi comprat àrbitres i tampoc vol posar en dubte els èxits esportius de l’etapa daurada blaugrana, però adverteix que la UEFA pot actuar i, com en cada intervenció, carrega fort contra la Superlliga. Faria bé de preocupar-se pel seu, de model, més que d’estripar contra els que en volen proposar d’alternatius. Entre la Champions, l’Europa League i la Conference League, la lliga espanyola només té dos representants –el Madrid i el Sevilla– dels 24 equips que hi ha en competició. Han quedat fora de la fase decisiva a Europa el Barça –tot i dominar amb autoritat la lliga–, l’Atlético, el Betis, la Real Sociedad i el Vila-real. Un fracàs indiscutible que debilita la marca de LaLiga de Tebas. Mal moment per presumir i alliçonar.