La Volta, un actiu reforçat per l’espectacle

La Volta Ciclista a Cata­lu­nya és una marca molt con­so­li­dada que ha superat el cen­te­nar d’edi­ci­ons, però que ha hagut de viure massa sovint difi­cul­tats de finançament que l’han arri­bat a fer peri­llar en els moments més deli­cats i l’han obli­gat sem­pre a fer mans i mànigues per superar obs­ta­cles. Dies abans de l’edició d’enguany, el direc­tor gene­ral de la prova, Rubèn Peris, adver­tia que no hi havia prou suport de patro­ci­nis pri­vats. Les ins­ti­tu­ci­ons –la Gene­ra­li­tat, les Dipu­ta­ci­ons i les pobla­ci­ons on s’aca­ben les eta­pes– res­po­nen, però les empre­ses no ho aca­ben de fer. I això que la difusió, amb retrans­mis­si­ons tele­vi­si­ves a 190 ter­ri­to­ris d’arreu del món, és de mag­ni­tud.

Amb 102 edi­ci­ons i tot el recor­re­gut que ha fet, no hau­rien de fer falta gai­res més demos­tra­ci­ons per convèncer-se del poten­cial de la Volta. Però l’exhi­bició vis­cuda durant tota la set­mana és la millor manera de pro­mo­ci­o­nar i pre­su­mir de la prova. La 102a Volta ha estat excep­ci­o­nal. De cap a cap. Sense obli­dar papers tan meri­to­ris com el de Marc Soler, el frec a frec entre Pri­moz Roglic i Remco Eve­ne­poel pas­sarà a la memòria col·lec­tiva dels amants del ciclisme. Les arri­ba­des a La Molina i a Lo Port van ser èpiques. I allar­gar el duel de titans fins l’últim dia a Montjuïc va arro­do­nir el millor guió pos­si­ble. El recor­re­gut pro­me­tia, i els pro­ta­go­nis­tes l’han fet bri­llar. Cata­lu­nya té actius de pri­mer nivell en l’àmbit espor­tiu, i el ciclisme té a la pri­ma­vera un expo­nent de pri­meríssim nivell. Llarga vida a la Volta.