La Volta Ciclista a Catalunya és una marca molt consolidada que ha superat el centenar d’edicions, però que ha hagut de viure massa sovint dificultats de finançament que l’han arribat a fer perillar en els moments més delicats i l’han obligat sempre a fer mans i mànigues per superar obstacles. Dies abans de l’edició d’enguany, el director general de la prova, Rubèn Peris, advertia que no hi havia prou suport de patrocinis privats. Les institucions –la Generalitat, les Diputacions i les poblacions on s’acaben les etapes– responen, però les empreses no ho acaben de fer. I això que la difusió, amb retransmissions televisives a 190 territoris d’arreu del món, és de magnitud.

Amb 102 edicions i tot el recorregut que ha fet, no haurien de fer falta gaires més demostracions per convèncer-se del potencial de la Volta. Però l’exhibició viscuda durant tota la setmana és la millor manera de promocionar i presumir de la prova. La 102a Volta ha estat excepcional. De cap a cap. Sense oblidar papers tan meritoris com el de Marc Soler, el frec a frec entre Primoz Roglic i Remco Evenepoel passarà a la memòria col·lectiva dels amants del ciclisme. Les arribades a La Molina i a Lo Port van ser èpiques. I allargar el duel de titans fins l’últim dia a Montjuïc va arrodonir el millor guió possible. El recorregut prometia, i els protagonistes l’han fet brillar. Catalunya té actius de primer nivell en l’àmbit esportiu, i el ciclisme té a la primavera un exponent de primeríssim nivell. Llarga vida a la Volta.