Catalunya tancava una setmana per presumir de l’organització d’una Volta ciclista extraordinària i obria la següent amb una altra exhibició del Barça en la Champions femenina –amb el seu cinquè accés consecutiu a semifinals, davant de més de 54.000 espectadors al Camp Nou– abans d’una altra cita europea de primer nivell. La final a quatre de la lliga de campions femenina de waterpolo, disputada a la piscina Finetwork Aquàtics de Sabadell, ha estat un èxit rotund. Pel waterpolo, per l’esport femení i pel país.

El magnífic ambient a Can Llong, amb els 1.350 espectadors que van deixar petites les graderies en la final, reforça un esport que, com tants altres, està molt ben representat a Catalunya. I no hi ha millor manera de reivindicar el poder que viure una final de la màxima competició continental entre dos clubs catalans, per primera vegada en la història. El waterpolo català ja havia guanyat abans que el CN Sabadell i el CN Mataró es disputessin el tron. Es va imposar l’ofici de les vallesanes, que acumulen sis títols i ja es poden marcar el repte d’arribar als vuit de l’Orizzonte Catània, però les maresmenques, en la seva primera final, no van defallir mai. La festa del waterpolo català mereixia una gran final com la que hi va haver.

L’esport català té potencial en multitud de disciplines. El teixit esportiu és un actiu capital del país, tot i els entrebancs –als efectes de la covid, l’han seguit els derivats de la crisi energètica i l’encariment de les factures– amb què ha de lluitar. L’èxit del waterpolo és una mostra més del poder de l’esport de casa nostra, que mereix suport, recursos i acompanyament.