El conflicte entre el Barça i Javier Tebas ha entrat en una altra dimensió. El club, que mostra “enuig, indignació i afartament”, demana la dimissió del president de la lliga de futbol professional, arran d’una informació publicada per La Vanguardia segons la qual Tebas va aportar a la fiscalia una acusació falsa contra el Barça. En el marc de la investigació del cas Negreira, relacionava Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu i l’excap dels serveis jurídics del Barça Román Gómez Ponti amb una nota que la policia va trobar a casa de Josep Contreras, exmembre de la comissió social del club que va morir el desembre del 2022. El fet és que els noms no tenen cap relació amb el Barça i el manuscrit és de fa dècades, segons ha confirmat la família de Contreras.

Tebas sosté que ni acusa a ningú ni té ànim especulatiu, però el seu argumentari s’aguanta per un fil tenint en compte que la prova aportada és falsa perquè no té res a veure amb el cas. Amb mala fe o sense, s’ha equivocat. I com a màxim responsable de l’organisme que representa els clubs, la gravetat s’accentua. No ve de nou que Tebas ataqui el Barça –amb xocs per la superlliga, l’acord amb CVC o el límit salarial– ni tampoc la seva animadversió cap a Joan Laporta. Que el president de LaLiga sigui tan bel·ligerant amb un dels seus clubs és cridaner. Però si el pas que fa no té fonament, com ha passat amb aquesta prova presentada a la fiscalia, com a mínim s’ha de disculpar. Lluny de fer-ho, convoca una assemblea extraordinària.

El cas Negreira està en procés judicial i convé molt aclarir la destinació dels diners que el Barça pagava a l’exvicepresident, de qui tots els exàrbitres que parlen neguen la influència i descarten que hi hagués favors arbitrals. Que els altres clubs estiguin preocupats pel cas i els efectes que pugui generar en la competició té la seva lògica. Ara bé, aproven tot el que fa Tebas? Els sembla tot bé, a tots els clubs, la manera de fer del president de la patronal? I a l’assemblea, hi pensen fer una mena de judici paral·lel? Tebas ataca i contraataca. Amb el beneplàcit de la immensa majoria dels clubs, fins que algun no digui el contrari, si és que s’hi atreveix.