L’agressió de Fede Valverde a Álex Baena a l’aparcament del Santiago Bernabéu, després del Madrid-Vila-real, és un fet greu i impresentable que, lluny de resoldre’s tal com tocaria, està destapant moltes vergonyes. L’exjugador del Girona va presentar una denúncia a la policia pel cop de puny que li va etzibar el migcampista uruguaià. Hi ha versions diferents entre els protagonistes, perquè l’entorn del madridista acusa l’andalús de burlar-se dels problemes de Valverde i la seva parella per tenir un fill, cosa que Baena nega. El cas segueix el seu curs. No ha transcendit fins ara cap prova que demostri la provocació que s’imputa a Baena, i en canvi ningú ha posat en dubte el cop de puny. Però el madridisme no ha dubtat gens ni mica a posicionar-se. L’ovació que li va dedicar l’afició del Bernabéu en el partit de Champions contra el Chelsea és per reflexionar. L’agressor convertit en heroi. I alguns mitjans, també per fer-s’ho mirar, relaten la història de Valverde com si fos la víctima i li pregunten si ha millorat anímicament i qui l’ha ajudat en aquests mals moments.

La comissió Antiviolència i el comitè de competició podrien sancionar el futbolista del Madrid. Sigui quin sigui l’òrgan que actuï, convindria no passar per alt l’incident. Costaria molt d’argumentar que es prioritza la lluita contra la violència en el futbol i no castigar una agressió d’un professional després d’un partit, amb temps d’haver passat per la dutxa i refredar els impulsos. El cop de puny és molt greu, però també ho és que Valverde no hagi demanat disculpes i que el Madrid no hagi actuat i ni tan sols s’hagi pronunciat. Casualment, hi ha hagut un altre incident lamentable entre dos futbolistes professionals –en aquest cas del mateix equip, perquè Sadio Mané hauria propinat un cop al llavi al seu company Leroy Sané després del City-Bayern. I la primera resposta del Bayern ha estat anunciar una sanció per a Mané per comportament incorrecte. El Madrid, quiet i mut.

Sense entrar a si hi va haver provocació prèvia o no, i si és la que defensa l’uruguaià o no té res a veure, el cop de puny és una vergonya. I algunes reaccions posteriors, també.