Valverde, l’autobús us esperarà a l’exterior de l’estadi. Desitjo que et mostris capcot per deixar-vos-hi punts. Eleva la vista a Girona. Embolcallada del blau màgic d’abril, hi contemplaràs la majestuositat de la catedral. Sòbria, elegant, immortal i cofoia. L’any que ve, quan la tornis a veure, comprovaràs que la bellesa gironina és inesgotable, immortal.

Valverde, l’aparcament de Montilivi no té tant de glamur com el del Bernabéu, però des d’allà et serà difícil que aprofitis quan ningú et veu per ventar un cop de puny a un col·lega de professió. No hi trobaràs un Baena indefens, sinó més de 13.000 Baenas gironins disposats a no empassar-se el relat que la maquinària centralista ha cosit al teu voltant.

Valverde, a Girona sabem de sobres com és l’Àlex Baena, orfebre del driblatge veloç i poeta de l’espai impossible. Darrere el rostre de timidesa angelical, explota un saber fer elèctric i impetuós que desborda passió rebel si no li permeten practicar el seu futbol d’artista.

Valverde, a Girona no som el centre del poder, però tampoc vassalls del totpoderós capaç de fer pagar el nyap del Castor als ciutadans. Des de Girona, reducte indòmit contra la caverna, ens mirem amb sorna les misèries del relat fictici: encara que us hi vau esmerçar a escopir-ho, el mèrit de puntuar al Bernabéu no va ser d’un suposat arbitratge contrari als vostres interessos; simplement, l’àrbitre va aplicar el reglament i el Girona us va desactivar amb ordre i encert futbolístic.

Valverde, temo molt que a tu no et sancionaran i que la caverna vetarà les portes de la selecció espanyola a en Baena, però ells s’ho perden. A tu, Montilivi no t’aplaudirà. Ans al contrari, no t’estranyi que en el minut 8 i cada vegada que tu intentis jugar per sobre el bé i el mal, Montilivi esclati a l’uníson al crit de “Baena! Baena! Baena!”. Has de saber, boxejador madridista, que Montilivi és Baena i Baena és Montilivi: és el seu estadi, el niu que l’ha vist volar com a futbolista diferent, un mag àvid de glòria. Hi ha jugadors que només necessiten un any per ficar-se el públic a la butxaca. Per això, l’Àlex Baena és de Girona, aquest reducte de terra que no s’empassa la fal·làcia de transformar la víctima en culpable.

Valverde, has aconseguit que aquesta nit l’Àlex Baena es vesteixi de nou de blanc-i-vermell i surti aclamat del seu Montilivi.