El Barça torna a ser a la final a quatre de l’Eurolliga. El Zalgirio Arena, ple a vessar i amb un ambient magnífic, es va haver de rendir a la solvència del conjunt blaugrana, l’únic que ha resolt per la via ràpida el pas a les semifinals de la màxima competició europea de bàsquet. El Barça tornarà a Kaunas, perquè és la seu escollida per a un dels esdeveniments més atractius de l’esport continental, i ho farà amb les expectatives reforçades. La temporada passada va acabar amb les garrotades a Europa i a l’ACB, i aquesta s’hi afegia la desfeta en la copa a Badalona, però l’equip ha anat creixent. Ser l’únic que ha guanyat 3-0 la sèrie de quarts de final no el fa més favorit, però és una mostra més de la millora d’un equip que s’acostuma a fer valer les bones actuacions corals, amb repartiments de papers principals per fases.

Un club amb l’exigència del Barça no celebra com un èxit arribar a la final a quatre, però convé valorar que l’equip s’està habituant a fer natural un pas que li havia arribat a costar molt. Amb Jasikevicius a la banqueta, són tres presències a la final a quatre en tres temporades. Només cal mirar una mica enrere per adonar-se que, abans de l’arribada del lituà, el club havia encadenat sis anys –la del 2020 no es va fer per la pandèmia– sense final four. I l’anterior, el 2014, va ser la del duríssim 62-100 contra el Madrid a semifinals.

A Colònia, l’Efes va frustrar el Barça en la final. A Belgrad, va ser el Madrid a semifinals. Ara toca a Kaunas, on Jasikevicius va néixer, va acabar la seva trajectòria com a jugador i va començar la carrera a la banqueta, fins a fer història amb el Zalgiris en dur-lo a la final a quatre el 2018, dos anys abans de tornar cap a Barcelona. Un element més en la lluita per un títol que el Barça no alça des del 2010 i que va conquerir per primera vegada el 2003, amb Saras de base.