Va ser a Madrid, a la seu del comitè olímpic espanyol (COE), i acompanyada no només per la família que tant l’ha marcat sinó també pels representants polítics estatals de l’àmbit esportiu, on va anunciar Ona Carbonell la retirada de la natació artística, després de quinze anys a l’elit. Deixa l’esport d’alt nivell una de les figures catalanes de la història esportiva recent, amb una col·lecció de medalles que ho diu tot. La barcelonina pot presumir de dues medalles olímpiques –una plata i un bronze, a Londres 2012–, el rècord històric de 23 en campionats mundials –un or el 2009– i 12 més en europeus.

La història d’èxit de Carbonell arrencava al CN Kallípolis, com la de Gemma Mengual, Andrea Fuentes i companyia, que van començar a brillar també amb els equips espanyols en grans campionats. La seva trajectòria està plena de medalles, però també hi ha entrebancs, daltabaixos i conflictes, marcats pel dur xoc amb Anna Tarrés, que la va deixar fora dels Jocs Olímpics del 2008. Tot i això, va tenir temps de participar en les tres edicions posteriors dels Jocs. I després d’una retirada temporal el 2019, va tornar al cap de dos anys i ja va liderar la reivindicació per conciliar l’esport d’alt nivell i la maternitat, una lluita que ha mantingut fins al punt d’assumir ara la responsabilitat d’una comissió de maternitat i esport del COE. Un dels nombrosos reptes de futur, ja de present, que té una nedadora que ha estat referent a la piscina i que ha contribuït a accentuar el potencial de l’esport de casa nostra.