Ona Carbonell, exponent del potencial català

Va ser a Madrid, a la seu del comitè olímpic espa­nyol (COE), i acom­pa­nyada no només per la família que tant l’ha mar­cat sinó també pels repre­sen­tants polítics esta­tals de l’àmbit espor­tiu, on va anun­ciar Ona Car­bo­nell la reti­rada de la natació artística, després de quinze anys a l’elit. Deixa l’esport d’alt nivell una de les figu­res cata­la­nes de la història espor­tiva recent, amb una col·lecció de meda­lles que ho diu tot. La bar­ce­lo­nina pot pre­su­mir de dues meda­lles olímpi­ques –una plata i un bronze, a Lon­dres 2012–, el rècord històric de 23 en cam­pi­o­nats mun­di­als –un or el 2009– i 12 més en euro­peus.

La història d’èxit de Car­bo­nell arren­cava al CN Kallípolis, com la de Gemma Men­gual, Andrea Fuen­tes i com­pa­nyia, que van començar a bri­llar també amb els equips espa­nyols en grans cam­pi­o­nats. La seva tra­jectòria està plena de meda­lles, però també hi ha entre­bancs, dal­ta­bai­xos i con­flic­tes, mar­cats pel dur xoc amb Anna Tarrés, que la va dei­xar fora dels Jocs Olímpics del 2008. Tot i això, va tenir temps de par­ti­ci­par en les tres edi­ci­ons poste­ri­ors dels Jocs. I després d’una reti­rada tem­po­ral el 2019, va tor­nar al cap de dos anys i ja va lide­rar la rei­vin­di­cació per con­ci­liar l’esport d’alt nivell i la mater­ni­tat, una lluita que ha man­tin­gut fins al punt d’assu­mir ara la res­pon­sa­bi­li­tat d’una comissió de mater­ni­tat i esport del COE. Un dels nom­bro­sos rep­tes de futur, ja de pre­sent, que té una neda­dora que ha estat refe­rent a la pis­cina i que ha con­tribuït a accen­tuar el poten­cial de l’esport de casa nos­tra.