Als qui ens hem hagut de buscar l’educació general bàsica per aquests mons de Déu, prou que ens ha costat de passar pels estudis universals com vedelles a l’escorxador; és a dir, com l’element de la cadena alimentària dels qui es remiren el melic i es remouen a la cadira acadèmica com l’afamat que espera un bistec aferrat a la forquilla. I si la metàfora –per la doctrina de la transsubstanciació cristiana– no els fa el pes, estaran d’acord que la consideració de l’altre –o del proïsme– com el marc sobrer del mirall narcisista és la sapa que va enrunar els fonaments de les facultats de lletres i les de les humanitats –i de la decència econòmica– que s’hi enfonsen. No en tinguin pas cap mena de dubte, perquè l’endogàmia classista profundament egòlatra de les universitats és el que ha ensorrat el mur de contenció de l’estupidesa humana, que era l’escola.

Així, educar-se, avui, adquirir una mica de cultura general, demana l’esforç de les hores extres a casa i als reductes de les biblioteques o de les llibreries on encara pot trobar-se alguna col·lecció infantil de descoberta –posada, per tant, a l’abast de la ignorància (que es pot néixer pobre i no viure com un ruc).

Del big bang a l’electricitat, La vida en un castell, El tren són títols d’uns llibres de l’editorial francesa Gallimard que l’editorial Cruïlla, abans de passar a mans dels marianistes de la Fundación Santa Maria, precursora d’Ediciones SM, va publicar en una col·lecció preciosa amb retallables, adhesius i transparències titulada Biblioteca Interactiva Món Meravellós, recomanable sense reserves –busquin-la on sigui.

També de quan era barcelonina, la mateixa editorial publicava uns llibres tàctils esplèndids en una col·lecció, aquesta vegada de l’editorial britànica The Templar Company plc, anomenada precisament Toca Toca, amb títols com La Muntanya ideals per estimular les criatures que comencen a llegir a estimar la naturalesa. Mirin de trobar-ne algun exemplar i ja me’n daran resposta.

I si el populisme criminal el fa pensar que això d’educar-se és cosa d’iniciats, d’elits i de sibarites, sàpiguen que la seu catalana a Torroella de Montgrí de l’editorial Panini, coneguda sobretot pels àlbums de cromos de futbol, també va publicar una col·lecció d’una altra editorial francesa, Fleurs, titulada Descoberta del Món, d’edició més senzilla però tan il·lustrada que els volums Egipte, Mitologies, Civilitzacions, Els romans o Edat Mitjana deixen al preadolescent a les portes de la comprensió de les arrels humanes comunes.

En fi, que dels llibrets encara amb lletra lligada, ben dibuixats i acolorits, amb què l’editorial Casals posava a l’abast de les primeres lectures els contes de la burgesia dominant (La Ventafocs, La Caputxeta vermella, Els tres porquets, La Blancaneus, La rateta presumida...) fins als originals i les versions dels clàssics de la literatura (Dràcula, La Volta al món en 80 dies, L’illa del tresor, El llibre de la jungla, Els tres mosquetera...) amb què l’editorial La Galera facilitava al bordegàs la lectura crítica d’aquells contes i el temperament de les emocions o als llibres amb CD inclòs que Combel Editorial traduïa, també de Gallimard, sobre la vida dels grans compositors, perquè els joves aprenguessin a distingir el soroll de la matraca del senderi de la música, d’una punta a l’altra de les prestatgeries de les biblioteques i de les llibreries hagudes i per haver hi ha tot el que cal per suplir el desinterès de la institucionalització general de la ruqueria.

De fet, què els he de dir, a vostès, si ja llegeixen?

És als Vinicius del món, als qui corren per la gespa dels estadis i als qui, l’energumen, el fan des de les grades, a qui convé deixar ben clar que si són com són no és pas per la seva raça, manera de ser o procedència, sinó per la ganduleria de no deixar l’estupidesa.